Benavent: "No com un dèspota que es considera a si mateix amo del ramat"

Carta de salutació del Bisbe Electe de Tortosa

Estimats germans:

En aquests dies en què estem vivint amb alegria les festes de Pascua, que prompte arribaran a la seua plenitut amb la solemnitat de la Pentecosta, he rebut la notícia que el Sant Pare m’havia nomenat bisbe de Tortosa.

Vull manifestar, en primer lloc, la meua gratitud al Papa Francesc per la confiança que m’ha manifestat al confiar-me aquesta missió.

Desitjo saludar-vos a tots: als sacerdots de la diòcesi, als religiosos, religioses i persones consagrades al Senyor, als diaques i seminaristes, a les famílies, als ancians, als joves i als infants.

D’una manera especial vull recordar a tots aquells que estan passant moments difícils per malaltia, falta de treball, soledat, etc...

No dubteu que des del moment que em van notificar el nomenament, no cesso de recordar-vos en la presència del Senyor esperant tenir l’ocasió de trobar-nos i de conéixer-nos personalment.

En la segona carta als cristians de Corint, sant Pau els recorda que ha viscut el seu ministeri apostòlic entre ells "amb amor sincer i amb paraules vertaderes" (2Cor 6, 6-7). Així he volgut viure el meu ministeri episcopal durant aquests anys i així vull estar entre vosaltres.

Demaneu al Senyor per mi, perquè sàpiga cuidar aquesta porció del poble de Déu que se m’ha confiat amb amor sincer: No a la força, sinó de bona gana, és a dir, amb alegria cristiana; no per sòrdid guany, sinó amb generositat, buscant sempre els interessos de Crist i no els meus; no com un dèspota que es considera a si mateix amo del ramat, sinó amb el desig que el meu ministeri faça present a Crist, únic pastor i model del ramat.

Vull oferir-vos també "paraules vertaderes". No paraules meues, sinó la paraula d’Aquell que és la Veritat, la paraula de l’Evangeli: aquesta és la paraula que ens dóna la Vida, la paraula que neteja el nostre cor, que ens permet romandre en Déu i que possibilita que Ell romanga en nosaltres. M’agradaria que en les meues paraules ressone sempre la paraula de l’Evangeli i de la fe de l’Església.

Açò és el que com a bisbe vostre vull oferir-vos.

La nostra diòcesi de Tortosa és rica en història, cultura i belles tradicions que han nascut de la fe i encara avui ajuden a fer que la fe es mantinga viva entre nosaltres.

Però sobretot és rica perquè Déu ens ha concedit el do de la santedat: religiosos que van viure amb radicalitat la pobresa evangèlica, missioners que van deixar les nostres terres per a anunciar l’evangeli en països llunyans en què van patir el martiri, sacerdots sants i religioses que van ajudar molts jóvens a descobrir la seua vocació al sacerdoci i a la vida consagrada, servidores dels pobres i els més necessitats, sacerdots, religiosos i religioses que van donar testimoniatge del seu amor al Senyor acceptant el patiment per la veritat i preferint perdre la vida abans que perdre la fe. Aquesta és la gran riquesa de la nostra Església.

En aquest Any de la Fe, aquests són els verdaders testimonis de la fe i els que ens indiquen permanentment el camí que s’ha de seguir per a la nova evangelització. Des d’aquest moment demano que ells intercedisquen per mi, perquè en tot moment visca amb el desig de santedat i de recórrer amb vosaltres el camí que ens porta al Regne de Déu.

Des d’aquest moment em poso sota la protecció de la Mare de Déu, que és invocada en les nostres terres amb nombroses advocacions. No he oblidat que, sent encara sacerdot, vaig predicar uns dies del novenari de la Mare de Déu de la Cinta en la nostra volguda catedral de Tortosa.

Quan començo aquesta missió que se m’ha encomanat, vull posar-me a les seues mans i demanar-li que la puga viure amb fidelitat semblant a la seua, amb entrega generosa que es faça vida en l’exercici diari del meu ministeri.

Vull demanar-li que en cap moment aparega en la meua vida el desànim en el meu desig de servir i donar la vida per vosaltres. Maria, quan va rebre el missatge de l’àngel i va prestar l’obediència de la fe ja no va mirar enrere, sinó que es va llançar, confiant en Déu, a allò que estava per davant.

Que ella me ajude a que en el fidel exercici del meu ministeri episcopal arribe a ser digne d’aconseguir el premi a què Déu em crida en Crist Jesús.

+ Enrique Benavent i Vidal. Bisbe electe de Tortosa