Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Diputació de Barcelona / CR) El Monestir de Santa Cecília de Montserrat, i els edificis annexos, seran rehabilitats integralment gràcies al conveni signat entre la Diputació de Barcelona, que subvencionarà les obres, i l'Abadia de Montserrat, propietària del conjunt arquitectònic. El pare abat Josep M. Soler, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, van signar aquest dimecres el conveni de col·laboració per mitjà del qual la Diputació aportarà els 800.000 € que faran possible la primera fase de les obres.

Josep M. Soler va recordar que era un bon moment per escometre la restauració, ja que «enguany és el centenari de l'abat Marcet, responsable de la darrera restauració de Santa Cecília, el 1913». L'abat va declarar que l'Abadia no tenia mitjans per assumir-la i per això va agrair «la sensibilitat de la Diputació de Barcelona per finançar aquest projecte que permetrà que Montserrat continuï duent a terme la seva missió».

Salvador Esteve va donar tres motius perquè la institució que presideix contribueixi al projecte: en primer lloc, «pel seu valor històric, ja que Santa Cecília és el primer monestir documentat a Montserrat». En segon terme, «perquè es vol convertir en un nou pol d'atracció». I, finalment, «perquè davant dels atacs que Montserrat ha rebut des d'alguns sectors, la nostra resposta és endegar aquest projecte».

El president de la Diputació va establir un paral·lelisme històric entre la situació actual de Montserrat i la de principis del segle XX amb l’abat Marcet “una mena de Prat de la Riba de Montserrat” que va “posar al nou segle Montserrat, no només materialment sinó també espiritualment, i també, com és lògic, nacionalment”. Marcet “va ser un home de país, i això li costà no pocs enfrontaments i disgustos”.

Per Esteve, ara també “hem assistit astorats a una colla d’informacions tergiversades sobre Montserrat” i “que no entenem si no son relacionades amb la seva postura (d’altra banda pulcrament democràtica i recolzada en la Doctrina Social de l’Església) en favor de la llibertat i del dret a decidir del poble al que Montserrat serveix”. Així, “venim a Montserrat a posar una pedra més en l’edifici al servei de l’espiritualitat que Montserrat és i ha de ser, i per la via dels fets és com millor responem a les injúries, malgrat cal també que, serenament i constructivament, quedi palès que els injuriats no es troben sols, ans al contrari, i que el seny mostra que Montserrat no ha de ser objecte, ni per part dels uns ni dels altres, del joc polític baix i del regat curt del titular i el contratitular".

Scully a Santa Cecília

El projecte de restauració del conjunt del monestir –que inclou l'església, diversos edificis annexes que tindran usos polivalents, com oficines del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, la restauració del pati central i la reordenació de l'entorn paisatgístic- l'ha elaborat l'arquitecte Xavier Guitart i permetrà la recuperació arquitectònica de les diferents edificacions per a la seva utilització futura, tant litúrgica com artística. En aquest conjunt es crearà, precisament, un nou espai artístic, on el pintor Sean Scully hi exposarà els treballs que realitzarà expressament per al lloc, tal com va acordar amb el pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, amb qui l'uneix una gran amistat.

Sean Scully, que fa uns anys va visitar el Monestir de Santa Cecília, i el pare Laplana es van plantejar la possibilitat de recuperar el conjunt arquitectònic per crear un nou espai artístic, en el context de Montserrat, com a focus impulsor d'una important activitat cultural. Així, l'artista hi exposarà la seva sèrie Holly i pintarà uns murals cilíndrics per als absis romànics, amb la voluntat que esdevinguin veritables retaules del segle XXI. Cal recordar que Scully va donar a Montserrat l'any 2010 l'obra "La Muntanya d'Oisin", que es pot veure actualment al Museu de Montserrat. En aquest sentit, tant el president de la Diputació com l'Abat de Montserrat van coincidir en valorar la implicació de l'artista com a detonant de la restauració i del futur espai d'art.

L'origen del monestir de Santa Cecília de Montserrat, ubicat al terme municipal de Marganell (Bages), a la vessant nord del massís montserratí, es remunta al segle X, i actualment està en desús, ni religiós ni públic, després que fos utilitzat fa uns anys com alberg juvenil i com a casa de colònies.

El conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Abadia de Montserrat

El conveni signat entre l'Abadia de Montserrat i la Diputació de Barcelona preveu una aportació per part d'aquesta institució de 800.000 € en dos anys (2013 i 2014). L'acord recull que "l'Abadia de Montserrat ha projectat la recuperació i la posada en valor del patrimoni arquitectònic del Monestir de Santa Cecília de Montserrat (declarat bé cultural d'interès local), així com adaptar respectuosament el conjunt d'edificacions històriques del mateix, per tal de conservar la capella per l'ús litúrgic i d'acollir un espai d'art contemporani, que esdevingui un nou punt d'irradiació de l'art que refermi la tasca que desenvolupa Montserrat en el seu diàleg amb el món de la cultura".

Apunts històrics del Monestir de Santa Cecília

L'origen del Monestir de Santa Cecília de Montserrat es remunta al segle X, quan l'any 942 l'Abat Cesari va comprar la propietat on s'hi va edificar una església que va ser consagrada l'any 959 amb la denominació de Santa Cecília i Sant Pere.

L'any 1450 se'n va fer una primera restauració, i el 1811 l'exèrcit francès va incendiar el recinte religiós i l'edifici de la rectoria, que van ser restaurats el 1862.

L'any 1927 es van iniciar excavacions per recuperar els fonaments primitius del conjunt. El 1931 es va inaugurar una darrera restauració, en un acte en el qual Puig i Cadafalch hi va pronunciar una conferència.