Text pronunciat per Francesc Torralba en el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al cardenal Lluís Martinez Sistach.
Semblança del Cardenal Lluís Martínez Sistach
(Francesc Torralba) Agraeixo, de cor, la possibilitat que se'm brinda d'esbossar el perfil humà i espiritual del Sr. Cardenal, Lluís Martínez Sístach. És un honor, un goig i, la vegada, un desafiament, perquè una semblança no pot recollir, com és evident, totes les vicissituds d'una vida plenament dedicada a l'església i al país, però ha de poder identificar aquells trets biogràfics que fan de la persona del Cardenal justa mereixedora de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Això és el que em proposo articular, partint de la tesi que la semblança exterior és el mirall d'una vida interior. Entenc que una semblança no pot, únicament, identificar les obres exteriors, el rostre, sinó que cal capbussar-se en l'ànima de la persona, en la força vital que la mou i la commou.
Monsenyor Lluís Martínez Sístach va néixer a Barcelona el 29 d'abril de 1937. El seu pare treballava com a representant comercial i la seva mare com a mestressa de casa. Estudià al col·legi de la Immaculada, dirigit pels Germans Maristes, al carrer valència de Barcelona. L'any 1954, un cop acabat el batxillerat, entrà al Seminari Major on cursà els estudis eclesiàstics fins a 1961. A més dels estudis eclesiàstics, cursà i acabà també els de magisteri.
Aquest fet no és irrellevant al meu entendre. La dimensió de mestre sempre ha estat present en el seu magisteri. El llenguatge clar i pedagògic és una constant en els seus ensenyaments i l'ha permès fer-se entendre en entorns i col·lectius molt diferents, la qual cosa és decisiva en l'activitat d'un pastor de l’església.
Fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1961 per Monsenyor Gregorio Modrego a la parròquia de Santa Maria de Cornellà. L'any 1962 fou enviat a Roma per ampliar estudis de Dret Canònic i civil coincidint amb l'esdeveniment eclesial més rellevant del segle XX, la celebració del Concili Vaticà II. El jove sacerdot va quedar profundament colpit pels aires renovadors del Concili i aquest fet marca el seu magisteri i estil pastoral, proper, amable i dialogant.
Va ser testimoni viu i actiu de l'aggiornamento del papa Joan XXIII i se n'ha fet eco en la seva activitat pastoral. A Roma va defensar la tesi doctoral en ambdós drets, canònic i civil, una tesi titulada, El dret d'associació a l'Església, posteriorment, publicada i traduïda a diverses llengües. Darrerament ha estat traduïda al polonès i presentada a Varsòvia en motiu del seu viatge a Polònia per rebre el Doctorat Honoris Causa de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat de Varsòvia.
De retorn a Barcelona, és nomenat vicari de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, en el barri barceloní del Guinardó, on vivien els seus pares. Durant aquests anys compagina una intensa activitat pastoral, acadèmica i d'investigació en el camp del dret canònic. Entra en el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona i l'any 1973 és nomenat jutge del mateix tribunal. Paral·lelament, ensenya com a professor de Dret Canònic en la Facultat de Teologia de Catalunya i en altres institucions.
Des de 1971 fins a l'actualitat ha exercit diverses responsabilitats i tasques en el si de la Conferència Episcopal Tarraconense. Ha estat l'encarregat de la pastoral de joventut, de la pastoral de la salut i de la relació amb els ordes i les congregacions religioses de l'àmbit de Catalunya.
L'any 1979 és nomenat pel Cardenal Narcís Jubany, vicari general de l'arquebisbat de Barcelona on desenvolupa diverses funcions en el si de la cúria i la coordinació dels tres consells diocesans: l'episcopal, el presbiteral i el pastoral.
El dia 13 de novembre de 1987 és nomenat per Joan Pau II, bisbe d'Aliezira i auxiliar del cardenal Jubany. Li és confiada la zona pastoral de Sabadell, en la qual realitza una intensa i àmplia activitat tot coordinant i impulsant l'activitat religiosa en tots els àmbits de Sabadell.
Posteriorment, el papa Joan Pau II el nomena Bisbe de Tortosa. De la seu tortosina es desplaça a Tarragona, com a arquebisbe metropolità. La seva extensa i intensa activitat com a pastor culmina, finalment, a Barcelona, essent nomenat arquebisbe, el 15 de juny del 2004.
Posteriorment, és creat cardenal a la Basílica de Sant Pere del Vaticà i el proppassat mes de febrer participa, per primera vegada, en el conclau de l'església universal que ha elegit el Papa Francesc com a nou bisbe de Roma.
Destaco, suara, alguns elements nuclears del seu pensament.
1. La correlació entre mística i compromís, entre contemplació i acció és un element nuclear per comprendre la seva vida. El sr. Cardenal entén que una dimensió no pot existir sense l'altra i que ambdues es necessiten i s'alimenten mútuament. L'acció necessita la contemplació per no perdre el seu fonament i la seva font d'inspiració, però, a la vegada, la contemplació necessita l'acció per canviar el món i fer-lo més transparent als valors de l'Evangeli.
Escriu en el seu darrer llibre, Una espiritualitat per al cristià d'avui: “El seguiment de Jesús comporta una exigència de radicalitat. La crida del Senyor a seguir-lo demana plena disponibilitat. Aquest seguir el Senyor està impregnat de l'Esperit de les benaurances, que contrasta permanentment amb els valors dominants en la nostra societat. Això comporta en la vida del cristià ajuntar mística i compromís, contemplació i acció”.
2. El seu esperit, la seva forma mentis i forma cordis està en plena comunió amb l'esperit i la lletra del Concili Vaticà II i l'aggiornamento de l'Església contemporània.
Les grans orientacions del Concili marquen la seva vida com a sacerdot, jurista i bisbe. Integra en la seva pròpia manera de ser l'esperit de la reforma, especialment, la litúrgica, la promoció dels laics en l'església, la col·legialitat i el sentit del diàleg com a forma de proposar l'Evangeli en el món.
Una expressió d'aquesta voluntat de diàleg és la celebració que va tenir lloc a Barcelona de l'atri del Gentils, promogut pel Pontifici Consell de la Cultura que va tenir i en el qual artistes, intel·lectuals, pensadors, filòsofs, creients i no creients, van dialogar obertament sobre la bellesa.
En un àmbit menys mediàtic, però decisiu en el dia a dia de la convivència ecumènica i interreligiosa, cal remarcar el suport del Sr. Cardenal a institucions que treballen exemplarment a favor del diàleg, com el Grup Estable de Treball sobre Religions, el Centre Ecumènic de Catalunya i la Fundació Joan Maragall, dedicada al diàleg entre fe i cultura. Igualment, ha participat en la consolidació de l’esperit d’Assís acollint al cap i casal la celebració de trobades interreligioses convocades per la comunitat de sant Egidi. El seu darrer llibre, editat per la Llibreria Editrice Vaticana porta un títol molt significatiu: Cristiani nella società del dialogo e della convivenza.
3. En múltiples escrits i exposicions, el Sr. Cardenal ha defensat una laïcitat positiva, l'autonomia entre l'esfera política i la religiosa, però a la vegada, la seva necessària correlació i col·laboració mútua al servei d'un ordre social més just, de la defensa de la dignitat de la persona humana, de la pacificació i l'harmonia social.
Escriu el Sr. Cardenal: “Tota societat democràtica ha de tenir grups socials, religiosos i culturals que s'ocupin d'una irrigació espiritual i ètica dels ciutadans”, “cal que les institucions polítiques sàpiguen que aquests grups són els que han de desenvolupar l'important paper d'enriquir culturalment, espiritualment i moralment la societat sencera dins d'un marc d'expressió lliure i respectuosa de les seves idees”.
4. Al llarg del seu magisteri, ha defensat sempre la corresponsabilitat dels laics en l'església, aspecte que els laics li agraïm particularment.
En plena línia amb els textos del Concili Vaticà II i del magisteri de Joan Pau II, el Cardenal Lluís Martínez Sístach defensa el paper actiu del laïcat en l'església i en el món, la seva missió evangelitzadora i compromesa en els diferents camps de la societat, tant en l'àmbit social, cultural com polític, entenent que és el rostre visible de l'església en el món i que com a laics estan cridats a ser sal i llum en totes les esferes de la realitat.
5. L'arrelament al país, la defensa activa de la seva llengua, de la cultura, els costums, la història i el territori són una constant en el seu magisteri. Una catalanitat arrelada al concret històric, però oberta i cosmopolita, que vol projectar els seus millors fruits al món i, a la vegada, que hostatja en el seu si el bo i millor de les altres cultures.
Hi ha dos personatges que influencien el Sr. Cardenal en la seva comprensió i estima pel país, la seva llengua i la seva gent. D'una banda, el canonge Carles Cardó quan aquest retorna a Barcelona després del seu exili, primer a Itàlia i, després, a Friburg. I d'altra banda, la seva estima i sintonia intel·lectual amb el cardenal Vidal i Barraquer.
Ha treballat per tal que les diòcesis catalanes tinguin aquelles estructures i organismes propis que permetin la realització d'una pastoral adaptada a la singularitat i al mode de ser de la societat catalana. Prova d'això és la seva contribució en la creació de la Conferència episcopal tarraconense i la celebració del concili provincial.
Aquest servei al país s'ha fet especialment visible en la solemne dedicació del temple de Gaudí, la sagrada família, declarada basílica pontifícia. La visita del Papa Benet XVI el 6 i 7 de novembre del 2010 a Barcelona fou una ocasió per donar a conèixer a tot el món una de les obres més belles de Catalunya.
6. La seva espiritualitat, arrelada en l'Evangeli, es tradueix en una sensibilitat social a favor dels grups més vulnerables de la societat en plena sintonia amb el llegat de la Doctrina Social de l'església. Ha expressat aquesta sensibilitat social en les seves cartes pastorals: Enviats per donar fruit, Evangelització i solidaritat, i darrerament, Homes i dones de fe.
La seva implicació es fa especialment palesa a través de Càritas, òrgan que presideix i de tota mena d'accions per combatre la precarietat de molts col·lectius de la nostra societat. El reconeixement d'aquesta entitat eclesial és unànime en la societat civil i ha estat mereixedora de la Medalla d'or del Parlament de Catalunya. El sr. Cardenal ha impulsat tota mena d'iniciatives per respondre als efectes devastadors de la crisi, com promoure una campanya per afrontar el gravíssim problema de l'atur juvenil amb el Futbol Club Barcelona i el Real Club Esportiu Espanyol.
Concloc:
Sovint s'ha definit el Sr. Cardenal com a jurista i com pastor, però, tal vegada, cal dir que és, més aviat, pastor que jurista. La seva intensa dedicació al Dret canònic i les seves múltiples responsabilitats a la Conferència episcopal Espanyola i en diversos dicasteris de la Santa Seu, no han eclipsat mai la seva bonhomia de pastor.
El dia de la seva ordenació episcopal, en el solemne marc de la Catedral de Barcelona, mentre els fidels aplaudien el nou bisbe, un grup de nois i noies del barri del Guinardó van obrir una pancarta que deia: “Els joves del Guinardó estem amb tu, Lluís”.
Sr. Cardenal. Felicitats i enhorabona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.