Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(FECC) Els passats dies 15 i 16 d’abril va tenir lloc, a la Facultat d’Arquitectura La Salle de Barcelona, el simposi Repensar el sentit de l’educació avui, organitzat conjuntament per diversos centres de la Universitat Ramon Llull, la delegació de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). L’acte, que va abordar els elements essencials de l’escola i l’educació en dues jornades, va comptar amb conferències i tribunes i va aplegar més d’un centenar de persones.

El simposi va arrencar amb la conferència L’essència de la formació, que va pronunciar el professor de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador de l’àrea d’Humanitats La Salle, Josep M. Esquirol. Esquirol va explicar què podem entendre per “formació” i “formar-se” i va remarcar la paradoxa que, en la dita societat de la informació, l’abundància informativa no representi una millor formació, sinó “una reducció de la realitat”. Per a Esquirol, l’essència de la formació és que esdevingui un “procés personal i un procés reflexiu” més que no pas un “resultat conformador”. La formació és l’esforç per mantenir “la polaritat de l’ànima”, “el diàleg interior en la recerca de sentit, no de models”. Cap model, des de cap ciència, “no ens pot explicar allò que som; per tant, ens cal aquesta recerca personal de sentit, des de l’esperança de saber que el sentit és possible”. La conferència va acabar reconeixent que “manifestacions d’aquest formar-se són l’estima als altres i l’autoestima sense orgull”.

L’altra conferència, titulada Les finalitats de l’escola, va anar a càrrec del Secretari general adjunt de la FECC, Carles Armengol, qui, després de fer un breu recorregut per la història de l’”explosió educativa” d’ençà la Segona Guerra Mundial, va enumerar les mancances i els entrebancs que actualment pateix l’escola catalana. “L’educació viu avui un desconcert que prové de la saturació i de la crisi d’expectatives”. Va assenyalar també que, actualment, els principals problemes de l’escola són “la crisi del coneixement”, el fet que els centres hagin esdevingut “clientelars” de les famílies (“L’escola no és un bé de consum i els pares no en són clients”) i l’ús “partidista” que els diversos governs han fet i fan de l’escola. Com a solucions, Armengol va assegurar que “necessitem recuperar un nou contracte social entre famílies, estat i subjectes”, que l’escola ha de ser concebuda com “l’ànima de la res publica” i que el currículum escolar ha de centrar-se en allò que és essencial i, per tant ha de contenir “qualitat, profunditat i integració”. 

Va cloure les jornades el Secretari General de la FECC, Enric Puig, amb la xerrada Escola i persona, en la qual va exposar les línies mestres de l’educació a través de cinc apartats: l’escola que tracta d’arribar a tots i a tot, cap a on podríem caminar, necessitem propostes educatives, la persona que acompanya persones (el mestre, el professor) i l’acompanyament en el procés educatiu.

El simposi van comptar també amb la participació del Director General de La Salle, Miquel Àngel Barrabeig; el Degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna, Josep Gallifa; el President del Consell Escolar de Catalunya, Ferran Ruiz, i el Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL), Jaume Aymar, qui també va presentar la segona jornada.