(URL) Aquest matí Luis Rojas Marcos, professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, ha estat investit com a doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL), a proposta de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (FCS)-URL. L’acte s’ha celebrat a les 12h a l’Auditori Narcís Jubany de la FPCEE Blanquerna i ha estat presidit pel rector de la URL, Josep Maria Garrell. L’acte de concessió d'aquest guardó honorífic converteix a Rojas Marcos en el primer doctor honoris causa proposat per la FCS Blanquerna-URL i, alhora, en la primera vegada que aquest reconegut psiquiatre accepta aquesta distinció.
L’acte s’ha iniciat amb la lectura de l’acord de concessió d'aquest guardo honorífic a Luis Rojas Marcos, a càrrec d’Anna Berga, secretària general de la URL. Màrius Duran, degà de la FCS Blanquerna-URL i padrí de l’homenatjat ha destacat que Rojas Marcos “és d’aquells psiquiatres que creuen fermament que estudiant només les patologies i les malalties greus, la Medicina està perdent informació important per a la resolució de problemes. Per a ell és necessari que els investigadors s’interessin d’una manera seriosa per les causes i les conseqüències del benestar de la gent. Perquè com sap molt bé, només estirant del fil dels aspectes positius de les coses aconseguim assolir una visió nítida i allunyada del pessimisme. Per aquest motiu li interessa la Medicina de la Qualitat de Vida. Tot això ens incita a recordar que la Medicina i totes les professions relacionades amb el fet de tenir cura de la salut tenen molt d’entrega, de servei i de pensar en el benestar dels altres.”
I ha conclòs: “La Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Universitat Ramon Llull s’enorgulleixen avui d’incorporar a la seva comunitat acadèmica una figura d’una alçada intel·lectual i professional tan gran i que al mateix temps sent un impuls tan viu per cuidar l’ànima de les persones. Amb vostè com a doctor honoris causa, professor Rojas Marcos, la nostra Facultat i la Universitat s’engrandeixen i estan més preparades per ser encara més humanes i més sàvies en el futur.”
A continuació s’ha procedit a l’investidura com a doctor honoris causa de Luis Rojas Marcos a càrrec del rector de la URL, Josep Maria Garrell.
Tot seguit Luis Rojas Marcos, que ha fet una apassionada defensa de l’optimisme com a actitud davant la vida, ha iniciat el seu discurs amb una doble afirmació: “Treballant en el món de la malaltia vaig aprendre molt aviat dues lliçons. La primera, que l'optimisme, o la tendència a enfocar les coses a través d'una lent que accentua els aspectes favorables i pensar que el que volem ocorrerà, és un excel·lent protector de la nostra satisfacció amb la vida i posseeix un immens poder reparador . La segona, que aquesta perspectiva positiva abunda molt més del que imaginem i del que ens expliquen els crítics socials.” Rojas Marcos ha explicat: “L'optimisme és un poderós defensor de la nostra salut en el més ampli sentit de la paraula. Em refereixo a la definició adoptada per l’OMS: ‘La salut no és només l'absència de malaltia, sinó un estat de complet benestar físic, mental i social ... que constitueix la base de la felicitat’. Precisament, Charles Darwin en la seva autobiografia afirma que tots els éssers vivents estem programats per ser feliços, ja que si patíssim habitualment no ens ocuparíem de propagar-nos". Marcos ha afegit: “Penso que la dissimulació del pensament positiu obeeix, en gran mesura, al fet que durant segles els pensadors més influents han equiparat l'optimisme amb la ingenuïtat o fins i tot amb la ignorància. La veritat és que el plantejament pessimista de l'existència prima en el món de les cabòries filosòfiques.”
La força de l’optimisme
“La primera persona del meu gremi, les idees positives de la qual van tenir un impacte en la meva formació va ser la psiquiatra novaiorquesa d'origen alemany Karen Horney (1885-1952). Horney va argumentar amb un llenguatge clar i convincent que, en condicions normals, tots els éssers humans desenvolupem les capacitats que ens permeten treure el màxim partit a les nostres forces vitals, com la voluntat, la introspecció i l'aptitud per relacionar-nos amb els altres.
“Els professionals de la medicina no li hem prestat atenció als trets saludables i les actituds positives de les persones. Afortunadament, en les últimes tres dècades, els avenços en el tractament de les malalties i en l'exploració en viu del cervell han permès a una onada d'investigadors canviar de rumb i concentrar-se en els atributs naturals i adquirits que contribueixen a la salut i la satisfacció amb la vida de les persones.”
“L’oblit és un veritable regal de la memòria”
“La subjectivitat i la relativitat dels significats que li assignem a les coses explica el que davant les mateixes vicissituds, unes persones responguin amb una actitud positiva i altres de forma negativa.
“Nombrosos investigadors han arribat a la conclusió que en general ens recordem de més experiències positives que negatives. Aquesta tendència natural és saludable, perquè els que guarden i evoquen preferentment els bons records pensen que les seves lluites i èxits passats els han preparat per superar els reptes futurs. L'oblit és un veritable regal de la memòria. Amb el temps, la majoria passem per alt o minimitzem l'impacte dels fracassos, el que ens ajuda a repassar amb benevolència l'ahir, a reconciliar-nos amb els conflictes que no vam poder resoldre i amb les oportunitats perdudes.”
“En el context del present, l'optimisme es reflecteix en el nostre estil d'explicar els successos que vivim en el dia a dia. Tots els éssers humans tenim la imperiosa necessitat d'explicar les coses que ens passen. Només en rares ocasions recorrem a la ignorància, al misteri o l'atzar per entendre-les. Com cal suposar, la nostra percepció particular d'una situació va a modelar el significat que li donem”.
L’ingredient més eficaç, l’esperança
“En el context del futur l'ingredient més eficaç de l'optimisme és l'esperança. Es diu que els éssers humans podem viure quaranta dies sense menjar, tres dies sense beure aigua, set minuts sense aire, però només uns segons sense esperança. Hi ha dues categories d'esperança, una és general i comprèn les expectatives globals que alberguem del futur, o el destí que preveiem per a la humanitat. L'altre tipus d'esperança és més específic i alimenta la il·lusió per assolir un determinat objectiu, com aconseguir una meta per la qual hem lluitat o solucionar un conflicte gràcies a una intervenció que ens proposem dur a terme. Les expectatives favorables nodreixen la motivació i la confiança. Com diu la psiquiatra i escriptora Susan Vaughan, ‘L'optimisme és com una profecia que es compleix per si mateixa. Les persones optimistes prediuen que arribaran el que desitgen, perseveren, i els altres responen bé al seu entusiasme. Aquesta actitud els dóna avantatge en el camp de la salut, de l'amor, del treball i del joc, el que al seu torn revalida la seva predicció optimista".
“La llavor de l’optimisme es sembra durant la infància”
“Si bé els gens influeixen en el desenvolupament del nostre temperament, no és prudent minimitzar la influència del medi en la configuració de la personalitat. De fet, com més s'analitza el genoma humà, més vulnerables semblen els gens a la influència de l'ambient i de l'aprenentatge. La llavor de l'optimisme es sembra durant la infància. El pensament positiu creix estimulat per les experiències que alimenten en els petits sentiments de seguretat, afecte i la sensació que ocupen el "seient del conductor" i controlen raonablement les seves circumstàncies. Les persones que localitzen el centre de control dins d'elles mateixes, en lloc de pensar que la seva vida està en mans del destí o de la sort, encara que això tingui una dosi de fantasia, superen millor les adversitats que els que pensen que no controlen les seves decisions, o que aquests no compten o recorren al "que sigui el que Déu vulgui".
El paper de la cultura
“Pel que fa al paper de la cultura, està demostrat que certes societats fomenten una visió de la vida més positiva que altres. Una recent recull de recerques multinacionals revela una moderada relació positiva entre el nivell d'optimisme de la població i la seva renda per càpita i cota d'ocupació. És un fet reconegut que el desnivell crònic entre aspiracions i oportunitats és una de les causes més freqüents de frustració i derrotisme. No obstant això, a l'hora d'entendre les arrels socials de l'optimisme, el factor més significatiu és el grau de llibertat i democràcia dels països. Les societats que valoren l'autonomia de l'individu i fomenten en la població la idea que si s'ho proposen aconseguiran assolir les seves metes, estimulen el pensament positiu i alimenten l'esperança. Per això, la nostra missió no s'ha de limitar a guanyar-li la batalla a les malalties, sinó que és essencial entendre i tonificar els trets saludables de la nostra naturalesa encarregats de preservar la salut i enfortir els atributs que protegeixen la satisfacció amb la vida.”
El rector de la URL, Josep Maria Garrell ha felicitat a la FCS Blanquerna – URL per l’esforç fet fins ara: “es tracta del primer doctorhonoris causa, en els quasi 22 anys que té la URL, que es concedeix a proposta d’aquest centre. Un centre que, amb al procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior ha completat la seva transformació d’escola universitària a facultat, convertint les antigues diplomatures a graus universitaris, i posant en marxa la resta de processos destinats a transformar interiorment el centre. Des del claustre de professors a la recerca, passant per les sortides professionals dels nous graduats, tot, ha hagut de ser reavaluat i reorientat”.
Garrell ha parlat del mestratge de Rojas Marcos a través de les seves diferents cares: metge, professor i investigador, gestor i comunicador. El rector ha recordat que Rojas Marcos “té moltes similituds a un altre metge i doctor honoris causa de la nostra Universitat, el Dr. Valentí Fuster. Si la ciència no amplia el seu abast, i no es fa arribar més enllà dels fòrums científics tremendament especialitzats, el seu efecte és sempre menor, sempre restringit. Una ciència i uns coneixements que han d’estar a l’abast de tothom. També un model per a la nostra Universitat i per al nostre personal docent i investigador”.
Finalment Garrell ha conclòs: “El que uneix la nostra Facultat amb el Dr. Rojas Marcos és un mateix ideal de tracte amb la persona, una visió humanística i integradora en la manera d’entendre la salut. El Dr. Duran ens parla d’ideal, de persona, de visió humanística i integradora. És, de fet, una manera d’assenyalar un model, un exemple per entendre l’exercici professional del professional de la salut. I això, aquesta visió humanística i integradora, el fet de posar la persona en el centre de la nostra activitat, té una plena coincidència en l’Ideari de la Universitat Ramon Llull, la nostra Universitat lliure i d’inspiració cristiana que sota el lema “Ser i Saber” està al servei de la Societat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.