(David Casals/CR) Aquest dissabte a la nit s'ha celebrat la Pasqua a les Esglésies Cristianes Orientals (ortodoxes), una festivitat on la llum té un paper protagonista, com explica en declaracions a Catalunya Religió Maria Rosa Ocaña, de la parròquia ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona.
Les Esglésies Orientals posen el seu particular accent a la llum. S'ha de tenir present, però, que d'església ortodoxa no n'hi ha una, sinó moltes, i que són autocèfales, per tant a cada lloc la festivitat pasqual adopta la seva especificitat.
Ocaña sí que destaca que hi ha una sèrie d'elements comuns, com la importància de la celebració que es fa dissabte al vespre, i que s'allarga fins ben entrada la nit. És una cerimònia de 'matines' que comença a les fosques: "Tothom ve amb una espelma apagada". La litúrgia avança fins que arriba un moment "on la foscor es transforma amb la llum del ressuscitat".
Llavors, és el moment dels cants, molt importants en la tradició del cristianisme oriental, que diu: "El Crist ha ressuscitat dels morts. Per la seva mort ha vençut la mort i aquells qui estan en les tombes els ha donat la vida".
El cant es va intercalant amb clams, com ara 'Crist ha ressuscitat'. A la seva comunitat, Ocaña explica que aquest cant el fan en varis idiomes, fruit del "mosaic de procedències" que acull. "És una vivència de litúrgia comunitària i molt vivencial".
Un altre dels elements centrals d'aquesta festa és que les famílies venen al temple amb ous pintats -"signe de vida"-, pastissos pasquals i aliments, que són beneïts. El llarg ofici acaba tard, ben entrada la matinada, ben impregnats per la llum pasqual.
A continuació, es pot fer o bé un àpat comunitari o familiar. Tot plegat, serveix per posar fi al dejuni que es fa per Quaresma, una tradició que segons explica Ocaña, "segueix estant molt presents en el poble ortodox" i que transmet valors com "l'abstinència, el sacrifici i l'almoina cap al proïsme".
En la tradició ortodoxa, es pot fer dejuni tots els dies de Quaresma. Primer no es menja carn, i després s’estén a la resta de productes animals, com llet, formatge i ous. Més endavant també es pot suprimir l'oli. En qualsevol cas, Ocaña destaca el gran "receptari" que hi ha als països de tradició ortodoxa pel que fa a la cuina de Quaresma. A més, al dejuni físic va acompanyat també d'un "dejuni espiritual de reflexió, pensaments i actituds". "Tot acompanya" en aquest cicle litúrgic, explica.
Tanmateix, a la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona, també faran una litúrgia pasqual el diumenge al matí. "Aquí a Barcelona no hi ha parròquies ortodoxes de barri, ve molta gent de fora i per això al diumenge al matí també hi ha una celebració", explica.
Aquest any, Ocaña no ha celebrat la Pasqua a Barcelona, sinó que està a Lanzarote, amb un grup de famílies que provenen de l'Europa de l'Est, moltes de les quals porten "anys" sense celebrar de forma comunitària aquesta data. Això fa que en aquest 2013, la seva forma de viure la Pasqua sigui diferent.
"Pasqua significa pas. Si els jueus passen de l'esclavitud a l'alliberament, els cristians passem de la mort a la vida, de la terra del cel", un significat que segons recorda, és el que comparteixen tots els cristians: catòlics, esglésies protestants i també les orientals.
Qüestions de calendari
Per què els ortodoxos celebren la Pasqua aquest cap de setmana? El motiu és senzill: la majoria d'esglésies orientals es regeixen encara pel calendari julià, i no pel gregorià, que és el que tenen establert les esglésies catòlica i protestants.
En el cristianisme occidental, es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs), i és també el diumenge següent a la Pasqua jueva.
Els ortodoxos, en canvi, es guien pel calendari julià, la manera que tenien d'organitzar l'any a l'època romana, que progressivament es va anar substituint a partir de 1582, quan l'església catòlica va adoptar un nou calendari, que porta el nom del papa que el va impulsar, Gregori XIII, i per això es diu gregorià.
Entre els calendaris julià i gregorià hi ha uns dies de decalatge, i per això, si enguany el Diumenge de Resurrecció catòlic i protestant fou el 31 de març, enguany les esglésies orientals han celebrat la Pasqua el diumenge el 5 de maig. Hi ha esglésies orientals que han adoptat el calendari gregorià, però altres, com la russa, la més nombrosa, es guien pel julià.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.