Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Carla Herrero Nebot/ CR) Aquest mes de juny la Hospitalitat de Lourdes a Barcelona, Terrassa i Sant Feliu celebrarà el seu 150è aniversari. Serà un pelegrinatge especial dedicat als més joves. Però aquí no acaben les festivitats. Aquest dimecres i fins divendres la Hospitalitat celebra el dia de la seva patrona amb conferències, pregàries i misses. Per conèixer millor l’Hospitalitat CatalunyaReligió ha parlat amb Rafael Ribalta, president de l’Hospitalitat de Lourdes a Barcelona, Terrassa i Sant Feliu.
 
D'on neix la idea o la necessitat de la Hospitalitat de Lourdes a Barcelona?
En el mateix moment de les aparicions a Lourdes, la concentració de persones al voltant de la gruta, ja és important. Persones que molts cops fan desplaçaments llargs per tal d’accedir-hi. A casa nostra veiem la gran quantitat de desplaçaments que això comporta, uns senyors de Barcelona, amb el Sr. Mariano Montobio al capdavant, fomenten la creació de una entitat per aglutinar totes les persones que volem peregrinar, i que o bé per malaltia o bé per manca de recursos no ho podem fer, i així el 1910, sota la advocació de Maria neix la que avui coneixem com l ’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, i en aquests moments estem celebrant el nostre Centenari.
 
Com esteu organitzats?
La nostra és una estructura bàsica de una institució formada per  voluntaris, regida per uns estatus reconeguts canònicament i registrats al departaments de justícia tant espanyol com català, amb una assemblea com a òrgan màxim de decisió, i una Junta directiva, que pren la responsabilitat entre assemblees.
 
Us limiteu als pelegrinatges o feu altres activitats?
Les nostres activitats principals són sens dubte els pelegrinatges al santuari de Lourdes, ho realitzem dos cops a l’any un al mes de juny i l’altre el mes de setembre. El mes de maig organitzem juntament amb la resta de Hospitalitats de Catalunya, un romiatge al Santuari de Montserrat, i durant l’any portem a terme diferents activitats adreçades a les persones malaltes i discapacitades, com la sortida de Setmana Santa, la Castanyada, la Diada de Germanor a diferents delegacions dels nostres bisbats, sortides puntuals, i per Nadal celebrem un dinar adreçat a totes les persones que ens han acompanyat.
 
Parli'm de la importància d'ajudar els malalts, els pobres...
Aquestes persones són les que necessiten més ajuda per part nostra, primer com a persones d’església perquè puguin realitzar-se plenament, i segon perquè en el dia d’avui el dolor, la malaltia i sobretot la discapacitat no està de moda i la nostra societat la amaga. La nostra missió es que aquestes persones visquin el seu dolor amb tota normalitat.
 
Quin ha de ser el paper de l'Església per protegir aquests malalts?
L’Església ha de ser valenta a l’hora de sortir en defensa d’aquestes persones, s’ha d’erigir com a líder perquè és de les poques institucions que busca que el finalista sigui el vertader guanyador de les accions, i no li cal ni reconeixements, ni premis per la tasca que du a terme.
 
Com s'hauria d'implicar la societat en l'ajuda, la cooperació i el voluntariat?
La societat ha de generar espais, i provocar prou sinèrgies, perquè totes les persones coneguin el ventall d’oportunitats de voluntariat, i sàpiguen valorar la importància de dedicar temps a aquestes oportunitats, i posar normalitat a la vida de unes persones que no viuen marginades, sinó amagades.