Els bisbes renoven el seu reconeixement de “la personalitat i els trets nacionals de Catalunya”

(Jordi Llisterri –CR). 25 anys després, els bisbes catalans han publicat un nou document conjunt en el que es reafirmen clarament en els continguts del document Arrels Cristianes de Catalunya. El nou text, Al servei del nostre poble, afirma que els bisbes “reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església”.

“Al servei del nostre poble”, doncs, no fa cap pas enrere respecte els plantejament que van formular els bisbes catalans el 1985: “és ocasió especialment idònia per reafirmar la validesa i l’actualitat del seu missatge”. Per a visualitzar-ho, en l’edició impresa del text s’hi ha incorporat el contingut d’Arrels Cristianes de Catalunya, tal i com va avançar fa uns dies CatalunyaReligió.cat.

Alhora, el nou document recupera i actualitza alguns dels temes claus sobre la visió i l’aportació de l’Església a la societat catalana. Els temes tractats són la democràcia i la participació, la laïcitat i la pluralitat de la societat catalana, la immigració, la situació econòmica, la família i l’educació, o l’ecologia, entre altres.

La legitimitat moral

Com en altres pronunciaments episcopals, Al servei del nostre poble recorda que davant dels “reptes i aspiracions que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular” als bisbes “no ens correspon optar per una determinada proposta”. Però defensa “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat alienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”. L’aposta de l’episcopat català és “el camí de diàleg i entesa” i “integrar la diversitat” de la societat catalana.

El document assegura que “els drets propis de Catalunya, així com de tots els pobles de la terra, estan fonamentats primàriament en la seva mateixa identitat com a poble”. En aquest context, el text emmarca una cita de Joan Pau en la que afirma “que els pobles europeus units no acceptaran la dominació d’una nació o d’una cultura sobre les altres”.

Servir la societat

Com el mateix títol indica, el nou text episcopal reafirma “el compromís de l’Església a seguir servint Catalunya”. Remarca que “la providència ha volgut” que coincidint amb la l’aniversari d’Arrels Cristianes es produís la visita de Benet XVI a Barcelona, “utilitzant amb normalitat la nostra llengua”. “Confirmats en la fe pel Sant Pare, ens proposem i volem proposar a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya a servir a la nostra societat, guiats per la llum de l’Evangeli” i “a treballar per un món més just i fratern”.

Dins d’aquest servei, el document defensa que “Catalunya, la seva cultura i la seva identitat no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana”. Però actualitzen aquesta valoració i diuen aquesta “aportació veritablement fecunda i positiva (...) difícilment es podrà mantenir en el temps si s’exclou explícitament de la societat l’esperit humanitzador de l’Evangeli de Jesucrist que l’Església anuncia”. Utilitzen com a símil, “el d’un llac que, tot i estar encara ple, ha perdut la font o el riu que li renova l’aigua”. Ho presenten com una proposta en la que “l’Església no es predica a si mateixa ni busca privilegis” i que “ha tramés aquests valors a través d’un ‘humanisme’ fruït d’una síntesi fecunda entre fe i cultura”.

En aquest sentit hi ha una crida final a implicació dels cristians en la vida política, en la cultura i ser “la veu profètica de l’Església a Catalunya en favor dels més febles i necessitats”.

“Som conscients de les mancances i els errors que, com a membres de l’Església, hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, i humilment en demanem perdó; però alhora som també conscients del paper insubstituïble que ha tingut l’Església i el cristianisme en la història mil·lenària de Catalunya, i estem convençuts que els cristians, guiats per la llum sempre actual de la Bona Nova del Senyor Ressuscitat, podem continuar contribuint-hi decisivament en el present i en el futur”, conclouen els bisbes.

Multicultural i plurireligiosa

Al servei del nostre poble defineix Catalunya com “una societat multicultural i plurireligiosa” una realitat que és “un signe de la vitalitat del poble català”. Es demana, “viure la universalitat sense anul·lar les identitats particulars”.

Des d’aquesta perspectiva es desenvolupa la segona part de document en diversos àmbits. En l’àmbit polític es demana “enfortir els principis ètics de la democràcia” i s’aposta per una “laïcitat positiva”: “D’acord amb el nostre tarannà català més genuí, conciliador i dialogant, convidem tothom a superar definitivament actituds bel·ligerants i a promoure una sana laïcitat que, tot i deixant ben clara la distinció entre l’esfera política i l’esfera religiosa, reconegui suficientment la llibertat religiosa i la funció positiva de la religió i de les institucions religioses en la vida pública”.

El document també ofereix una mirada positiva a la immigració i afirmen que de la immigració formada per catòlics “en sortirà també una renovació de les nostres comunitats”. Es remarca el compromís que tenen els cristians les pal·liar les causes de la crisi i es referma “més que mai en la vigència i l’actualitat dels principis de Doctrina Social de l’Església, dels quals és hora de fer-ne un nou descobrirment i una nova difusió”.

Altres temes que afronta el document són la família i l’escola com a espais en “profunda crisi” en la transmissió de valors; i l’amenaça per l’equilibri ecològic si no s’aposta per “estils de vida inspirats en la sobrietat”.