Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Revista El Senyal) Va ser a la nostra diòcesi, concretament a Castelló d'Empúries, Mons. Valentí Miserachs, director del Pontifici Institut de Música Sacra, al Vaticà. Va oficiar amb el rector de la parròquia empordanesa, Mn. Narcís Costabella, una missa gregoriana com a aportació dels fidels catòlics a les jornades medievalistes "Terra de Trobadors". Després de la celebració va atendre els mitjans de comunicació del nostre bisbat. Aquestes són algunes de les seves opinions.

Acaba de celebrar una missa gregoriana. Una música que té més de mil anys de presència en la vida de l'Església. A què es deu aquesta vitalitat que fins situa algunes interpretacions al capdavant de les llistes de vendes d'enregistraments?
Sí, hi ha hagut un boom del cant gregorià precisament en els temps moderns, en el moment en què s'executa poc malgrat que està centrat en la litúrgia. Ja sabem que, dissortadament, després del Concili Vaticà II ha estat gairebé desplaçat, llevat d'algunes excepcions com ara la missa que hem celebrat a Castelló. Tot aquest intent de reforma que s'ha fet per allunyar el cant gregorià, la polifonia, ha produït més acostament que no pas allunyament, especialment entre el jovent. I en tenim una de les proves en el fet que, en no haver-hi bona música a l'església -la que fa pregar, la que ha fet pregar durant segles i segles- s'ha d'anar a buscar en altres llocs. I per això els concerts de gregorià han tingut un èxit esplendorós.
 
En els anys seixanta i setanta del darrer segle, un cert tipus de celebracions catòliques i especialment de moviments joves van incorporar músiques, instruments i cants tradicionals i actuals alhora. Pensem en la música de Taizé.
Ja sé que els joves consideren això com un emblema. Però pot ser un emblema més o menys passatger, com moltes modes. El cant gregorià no passarà mai. Pot caure en desús una temporada, però estic segur que tornarà a reviure amb vitalitat. I els joves han de ser els primers d'ajudar-hi, perquè necessitem de l'entusiasme dels joves per portar endavant aquest treball de restauració i represa del cant gregorià. El gregorià és música feta pel poble, és música feta per grans compositors anònims, que no sabem qui eren, però que es basen en escales simples, en la modalitat que tots tenim arrelada i que fins és la mateixa de la cançó popular. A vegades es diu: "això, els joves no ho acceptaran" Què en sabem nosaltres dels joves? Provem-ho. Si no es prova no se sap. Crec que tindríem més d'una sorpresa positiva i agradable.
 
Recentment s'ha restaurat l'orgue de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols. Montserrat ha inaugurat el seu, i en la propera visita del Papa s'estrenarà el primer orgue de la Sagrada Família. El rei dels instruments manté aquest paper vinculat a les celebracions litúrgiques cristianes?
És clar que sí. És una cosa molt positiva. En aquest nostre país, que va patir la degradació del patrimoni artístic -i, per tant, instrumental- de les nostres esglésies, el que s'ha pogut salvar s'ha anat restaurant i es continua fent, i això està molt bé. Se'n fan i se'n faran molts de nous, i això és un enriquiment del patrimoni artístic i litúrgic. Un concert d'orgue està molt bé, però el seu lloc més adient és en el context de la litúrgia, de les cerimònies. És com el cant gregorià.
 
En un àmbit més personal: vostè està considerat un dels preveres catalans amb més responsabilitat en les estructures vaticanes.
En el camp de la música sacra, perquè no fa pas quatre dies que hi sóc. Amb un treball silenciós, perquè no he tingut mai el ressò dels mitjans de comunicació, ni els he buscat, ni m'interessen, ni ells m'han buscat a mi. Sembla que el que fa calaix o públic ja és una altra cosa. Però entre les autoritats del Vaticà se'm respecta, sí. Sé d'algú que diu: "si voleu alguna cosa així... aneu amb aquell, però si voleu la serietat, aneu amb al senyor Miserachs". Amb això ja en tinc prou. Ara, sempre en el camp musical. A la resta, no sóc res ni ningú.

Text publicat al número d'octubre de la revista diocesana de Girona El Senyal.