(David Casals/CR) Caldes de Montbui ha reconegut el seu primer pastor protestant: es tracta del missioner de les Assemblees de Germans George Lawrence, el nom del qual dóna nom a un carrer situat al centre de la localitat. D'altra banda, l'Ajuntament ha organitzat aquest hivern un acte oficial per homantejar-lo, amb presència d'una de les seves besnétes, que viu a Anglaterra.
El gal·lès George Lawrence va començar a treballar en una missió evangelitzadora coincidint amb la revolució de 'La Gloriosa', l'any 1868. Per primer cop, es reconeixia la llibertat religiosa i és en aquest context on comencen a treballar a la capital catalana missions evangèliques, formades o bé per creients espanyols que havien hagut d'exiliar-se i ara tornaven, o bé per missioners extrangers.
Lawrence va fundar en a mitjans del segle XIX a Barcelona fins a 19 escoles, dos centres sanitaris i diferents esglésies a Barcelona. Tanmateix, al 1873 va introduir el testimoni evangèlic a Caldes, i també ho va fer a altres punts de la península, com a Campo de Criptana (Ciudad Real).
La característica fonamental de les primeres obres protestants creades a Catalunya és el seu component social. En un context d'analfabetisme, es promovien escoles gratuïtes o a preus populars, que formaven tan adults com a infants, i tanmateix, es feia una obra d'evangelització.
A Caldes, també es va seguir aquesta estela. Lawrence va fundar un centre educatiu, que encara avui és recordat com 'L'Escola dels Pobres' perquè es dirigia als infants procedents de classes humils i populars.
"Lawrence va anar a Caldes a prendre les aigües termals, i allà va veure les necessitats de la població", explica Noemí Cortés, que porta anys estudiant la seva figura i l'origen de les Assemblees de Germans a Catalunya, i que va fer una conferència sobre aquest tema el passat dissabte 16 de març, a l'Església Evangèlica del carrer Terol de Barcelona.
La institució educativa fundada per Lawrence va arribar a atendre fins al 40% de la població infantil del poble, i també formava a adults. Les seves dues filles hi van fer de mestres, i l'escola va estar oberta fins el 1912.
Lawrence va residir a Caldes en els darrers anys de la seva vida: s'hi va instal·lar al 1890, i allà està enterrat, en el recinte del “cementiri dissident” –com es conexilla el recinte civil-- , i precisament, en allà també s'ha col·locat una placa que recorda i fa homenatge a la seva figura.
Al 2012, mitjançant una consulta popular, els veïns van decidir canviar de nom el carrer Espartero --general que va bombardejar Barcelona el 1842-- i que es passés a dir George Lawrence. Precisament, en aquest carrer està instal·lada des de fa seixanta anys la primera església evangèlica de la localitat.
Llengua catalana
Una de les singularitats que presenta la comunitat evangèlica de Caldes de Monbui és que "es feien els cultes en català en ple franquisme", ha explicat el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle, de tradició protestant.
De fet, en la gran majoria de les esglésies evangèliques, històricament s'havia utilitzat el castellà, sobretot perquè era la llengua que feien servir els primers missioners que procedien de l'extranger. Tot i això, hi ha himnes en català des de mitjans del segle XIX i al 1836 es publica a Londres una traducció al català del Nou Testament.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.