Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Llorenç Puig. Director de Cristianisme i Justícia) L'elecció del nou Papa, Francesc I, ha estat per a molts una veritable sorpresa. Els que coneixen més les interioritats vaticanes diuen que ja va tenir possibilitats de ser elegit en l'elecció de Benet XVI. Però la majoria apostàvem per altres 'papables' en aquesta elecció. De fet, hi havia molts candidats possibles... 

Però aquesta sorpresa ha estat agradable quan hem vist els primers gestos que ha fet. En primer lloc, la senzillesa amb la que ha aparegut. En segon lloc, la manera de parlar d'ell com a bisbe de Roma i la importància que ha donat a pregar per l'Església romana, com diu que farà demà... També les primeres paraules que ha tingut per Benet XVI, paraules d'agraïment i pregària per ell. 

I finalment, ha estat remarcable la petició humil que ha fet d'una pregària per a ell mateix. Penso que aquests són signes d'una possible novetat que crec que ens pot sorprendre. Parlar de 'presidir en la caritat', aquesta insistència en la pregària d'uns per altres, el parlar del seu paper com a Bisbe de Roma, mostren que iniciem un nou camí.

Penso que més que el fet de ser jesuïta, és interessant que sigui religiós. En efecte, penso que aquesta elecció és una bona notícia per a tota la vida religiosa i consagrada, amb aquesta elecció es veu ressaltat el seu paper de servidora del món i de l'Església, precisament amb una consagració explícita per fer-ho seguint els passos de Jesús. 

Respecte el nom que ha escollit, Francesc, he vist comentada una cosa que em sembla interessant recordar: sant Francesc d'Assís, a l'esglesiola de sant Damià, va tenir aquella experiència de sentir el Senyor dir-li: "Francesc, repara la meva Església"... Hi ha aquí un suggeriment important i per a mi molt esperançador, de que efectivament el nou Papa pugui tenir un paper de 'reparador' d'una Església que arrossega molts problemes interns que cal abordar amb valentia i serenor. 

I que les primeres paraules de Francesc I remarquin tant la pregària d'uns pels altres, i el paper del servei des de la caritat, em sembla encara més esperançador. 

Precisament aquest dimecres teníem programat, amb un grup d'universitaris, veure una pel·lícula sobre Joan XXIII, un Papa elegit molt per sorpresa en un moment difícil. I un Papa que va donar un gir inesperat a l'Església... Veient la part de la seva elecció pensava: per què no esperar que aquí, amb aquesta elecció sorprenent, pugui donar-nos sorpreses?  

La seva relació amb la Companyia de Jesús ha passat per ser Mestre de Novicis dels jesuïtes a Argentina i després Provincial. És a dir, va tenir dos càrrecs de responsabilitat i de gran confiança per part de la Companyia: formar els futurs jesuïtes, i governar la Província d'aquell país...  Després va ser nomenat bisbe per Joan Pau II i va deixar, evidentment, les seves tasques de responsabilitats com a jesuïta. 

Crec que l'elecció obre noves expectative. No és una elecció 'continuista', sinó que obre l'espai a novetats, a coses que poden ser inesperades i penso que prometedores. S'ha elegit un jesuïta com a Papa, per primer cop en la història, una persona que era ben coneguda per la seva senzillesa, austeritat, proximitat a les persones, i preocupació pels temes socials... I una persona que ha començat amb unes primeres paraules, crec que programàtiques, que prometen molt. 

Tant de bo es vagin acomplint aquestes paraules que ha dit: que seguim "un camí de fraternitat, d'amor i de confiança entre nosaltres". A veure si anem descobrint què ha volgut dir a l'Església l'Esperit amb aquesta elecció!