Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ignasi Garcia i Clavel. Comissionat d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona). Crec que ja s’ha opinat i analitzat molt el que el papa Francesc ha fet d’ençà a la seva elecció. D’entrada, tot i la credibilitat que ofereix  i pels signes que ja ha fet, voldria posar de relleu , que no li serà fàcil fer les reformes que l’Església necessita. Caldrà que triï molt bé els col·laboradors. Trobarà resistències.

La seva senzillesa personal i estimació per l’Evangeli el faran ser fort, de ben segur.

Quan el 1962 el Papa Joan va inaugurar el Concili i va saludar als fidels reunits a la Plaça de Sant Pere del Vaticà va tenir paraules i gestos d’una gran tendresa i senzillesa. Ahir el Papa Francesc, me’ls va recordar.

No ha estat ni ha volgut ser un curial vaticanesc, sinó un pastor al costat de l’Església que peregrina a Buenos Aires.

El seu paper com a Bisbe de Roma, que posa de  manifest una eclesiologia profundament connectada amb el Vaticà II. És el primer Bisbe al costat de tots els bisbes del món.

Finalment dir que les paraules en record de Benet XVI del qual n'ha parlat com a Bisbe Emèrit de Roma torna a posar de relleu la connexió amb l’eclesiologia emanada del Vaticà II

Ara aniria bé que els fidels catòlics el respectéssim i l’estiméssim. Segur que com a bisbe de Buenos Aires ha comès errors , però no hauríem de ser tan rigoristes, cosa molt típica dels catòlics avançats, per començar a sembrar ombres de dubte sobre un home que vol ser el germà gran dels bisbes i que presideix l’Església de Roma des d’ahir.

Home de pregària ignasiana sens dubte. Home senzill en el viure i home que creu amb l’Evangeli i lluitarà per a ser-hi fidel.

Crec que sabrà parlar als polítics i els demanarà tots els esforços necessaris per vèncer la crisi global que ens efecte i lluitin per a eradicar la pobresa i les desigualtats.