Vés al contingut
Catalunya Religió

(Armand Puig i Tàrrech, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya) El papa Francesc representa un capítol nou en la història de l'Església. Després dels papes que van forjar. van fer i van aplicar el Concili (des de Joan XXIII fins a Benet XVI, passant per Pau VI i Joan Pau II), ve ara un papa que quan va començar el Vaticà II tenia 25 anys. El va viure, doncs, com a home d'Església però sense cap participació directa en el magne esdeveniment. En va acollir, però, la lletra i l'esperit.

El papa Francesc serà un home de de diàleg amb el món, un cristià que viurà la fraternitat i la proximitat, un bisbe que viurà la gran definició d'Església que el Papa Joan va donar: "Església de tots, particularment dels més pobres". El nom que ha triat assenyala una visió d'Església evangèlica i conciliar. S'obre una esperança real per als senzills i els desvalguts: el successor de Pere els defensarà.

En segon lloc, el papa Francesc ha situat els primers passos del seu pontificat en el registre d'un catolicisme espiritual, que deixa de banda els cants de sirena provinents d'una visió estratègica i, en darrer terme, polìtica, que ha portat certes persones i grups de l'Església a adoptar una manera de fer massa acostada a la manera de fer del "món" -en sentit joànnic. L'Església és cridada a arrrelar-se en el món però sense ser del món. La veritat i la justícia, la misericòrdia i la conversió li són pròpies. La santedat li és pròpia. L'amor als pobres li és propi. El papa Benet va reivindicar l'Evangeli com a norma de vida. El papa Francesc aprofundirà aquest camí. Ens trobem davant un govern carismàtic, davant un pastor del poble de Déu que serà sol·lícit envers la humanitat sencera. La globalització del papa Francesc serà la globalització espiritual.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.