(Emili Turú. Superior General dels Germans Maristes) Sant Ignasi de Loiola va fundar a la Companyia de Jesús per servir a la missió de l'Església des de la disponibilitat i llibertat pròpies de la vida religiosa. Per això mateix volia que els jesuïtes no aspiressin a càrrecs episcopals o els acceptessin, llevat que el Papa ordenés el contrari. Semblaria, doncs, una contradicció que justament un fill espiritual d'Ignasi de Loiola hagi estat cridat a exercir el lideratge global de l'Església catòlica.
Com podria semblar també una contradicció que el nou Papa hagi escollit com a nom el de Francesc, aquell home que aspirava a transformar l'Església del seu temps des de la base i no, certament, des d'una posició jeràrquica.
¿Quina lectura podem fer llavors del fet que s'hagi triat com a Papa a un jesuïta i que aquest s'hagi donat el nom de Francesc?
En primer lloc em sembla un reconeixement implícit de l'actualitat i de la possible força renovadora de la vida religiosa. En un moment en què alguns anuncien, fins i tot públicament, les exèquies de les formes tradicionals de vida religiosa, Benet XVI convida a fer cas omís d'aquests profetes de calamitats uns pocs dies abans de renunciar, i els cardenals electors escullen com el seu successor a un jesuïta, que pren el nom d'un fundador d'una altra ordre religiosa.
En segon lloc, davant la possible interpretació que la jerarquia eclesiàstica pretén domesticar la vida religiosa per assimilació, el només nom de Francesc ja és un clar missatge del model d'església i de vida religiosa que el nou Papa té en ment, i del tipus de llibertat que desitja per a ell mateix. Francesc, religiós no sacerdot, cridat a reconstruir l'església des de la vivència de l'evangeli "sense glossa". Pobresa, senzillesa, profecia de la fraternitat universal. Missió sense fronteres i diàleg interreligiós. Passió pel Senyor Jesucrist i apassionat per la humanitat.
Benvingut, doncs, germà Francesc. Gràcies per abraçar el somni d'una església més evangèlica, omplint d'il·lusió a moltes persones que també portem aquest mateix somni en el nostre cor. Compta amb els teus germans de la vida religiosa per intentar afrontar els immensos desafiaments d'aquest segle XXI, des de la nostra específica vocació al si del poble de Déu. El teu propi compromís ens estimula a ser cada dia més coherents amb la crida a convertir-nos en místics i profetes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.