Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) Terrassa s’ha dotat d’un consell interreligiós integrat per quatre confessions presents a la ciutat –catòlics, evangèlics de tradició baptistes, musulmans i bahá'ís—que acaben de la seva primera convocatòria pública oberta a tota a la ciutadania, en el marc de la Setmana Mundial de l'Armonia Interconfessional.

El consell es va constituir a la tardor del 2010 i el primer any el van decicar fonamentalment a “la coneixença mutua”, com explica Josep Esplugues, que a més de formar part del consell, és arxiprest de Terrassa, rector de la parròquia de la Sagrada Família i delegat d’ecumenisme i relacions interreligioses del Bisbat de Terrassa.

Al 2011, van començar a fer les seves primeres declaracions publiques, davant de fets d’actualitat local i internacional: la matança de coptes a Egipte després de la primavera àrab o bé posicionar-se posicionament davant d’una comparsa de la rua de Carnestoltes “poc respectusa” amb el fet religiós. 

Després ve veure que la premsa local s’havia fet ressò d’aquests posicionaments conjunts, van decidir que havia arribat el moment de passar a l’acció. Aquesta tardor van organitzar una exposició sobre diversitat religiosa confeccionada per l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, que van visitar 800 escolars de la ciutat.

I aquest febrer, coincidint amb la Setmana de l'Armonia Interconfessional, han fet el primer gran acte públic, al que han assistit unes 150 persones de la ciutat: una jornada de portes obertes a quatre llocs de culte de tradicions diferents. “El grup era rebut per una persona de la tradició, que explicava la historia del lloc de culte i després es feia una oració o un cant”.

Diversitat religiosa

A més de les quatre tradicions que integren el Consell, a Terrassa també hi ha llocs de culte d’altres comunitats, com els adventitstes, pentecostals i els Testimonis de Jehovà, que per ara, no formen part d’aquest organisme. 

Si s’hagués de situar temporalment quan s’inicia a Terrassa la cooperació entre tradicions religioses, Esplugues ho situa als anys 60. Fou al 1968 quan en un dels barris de la ciutat, a Ca N’Anglada, “el capellà de la parròquia catòlica i el pastor de l’església evangèlica baptista van enviar una felicitació conjunta als seus feligresos”.

“Hi ha presència dels evangèlics a la ciutat des dels anys 20”, després que una familia de Rubí s’instal·lés a la ciutat i més endavant promouria una petita editorial, que avui s’ha convertit en el segell en castellà evangèlic amb més difusió: Clie.  

D’altra banda, si anys enrere la gran majoria de protestants eren de tradició baptista, avui les esglésies evangèliques històriques conviuen amb les comunitats pentecostals, que viuen un auge causat entre altres factors per la inmigració d’Amèrica Llatina.

Els bahá'ís fan activitats a Terrassa des dels anys 50 i els musulmans comencen a arribar a partir dels anys 80. A diferència d’altres ciutats, a Terrassa la comunitat islàmica té un únic lloc de culta, un gran oratori, fet que contrasta amb altres ciutats catalanes, on les comunitats s’emplacen en locals petits, sobretot baixos.

Esplugues recalca que el Consell es va constituir per iniciativa de les tradicions religioses. “No som una iniciativa de l’Ajuntament, però hi cooperem, ens reconeix com interlocutor”, i afegeix que des del Bisbat, s’ha procurat que hi hagi una “implicació de totes les parròquies de la ciutat” en el consell.

La Setmana Mundial de l'Armonia Interconfessional la va establir Nacions Unides des de l'any 2011 i es fa a principis de febrer, amb l'objectiu de fomentar la comprensió mútua, armonia i cooperació entre religions.