Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dissabte el bisbe Pere Casaldàliga fa 85 anys. Amb motiu del seu aniversari CatalunyaReligió.cat ha preguntat a diverses personalitats properes al bisbe què significa per a ells Casaldàliga. Aquestes han estat les respostes del bisbe Joan Godayol, el provincial dels Claretians, Màxim Muñoz la benedictina Teresa Forcades, l'economista Arcadi Oliveres i l'escriptora Laia de Ahumada. Aquest recull és la nostra manera de felicitar Pere Casaldàliga.

Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri (Perú)

Per a mi, el Pere, és un referent de català-missioner, entregat a servir els pobres des del exemple personal, en sinceritat, bondat, fermesa i constància. Vivint una espiritualitat alegre, humil i poètica, essent un incansable treballador com Jesús de Nazaret.

Un Profeta del nostre temps, anunciant el vertader Evangeli dels pobres i denunciant les tares i mals camins de la Administració Eclesial i de la Societat, desde la praxis de la Teologia del Alliberament. Un home pobre entre els pobres, inculturat i emigrat desde el Brasil com a ciutadà del mon. Ésser Crist amb l'acompanyament de La Moreneta.

Màxim Muñoz, provincial dels claretians i president de la Unió de Religiosos de Catalunya

Per a mi Pere Casaldàliga és, en primer lloc, un germà dins de la família claretiana que ens uneix molt profundament en l'esperit de Claret i en molta història comuna. Vaig tenir el privilegi de celebrar amb ell, a Roma, les seves noces d'or de professió religiosa. Un regal de Déu.

En segon lloc, per a mi és un testimoni i un model que m'anima i alhora m'interpel·la molt. M'anima perquè em reforça en la fe en Jesucrist i el seu evangeli de fraternitat, de justícia i d'amor entregat, una fe que pot generar tant de coratge i tanta esperança en situacions en què la corrupció, la injustícia, el patiment dels més febles et portaria a desistir de la lluita i de l'esperança. M'interpel·la perquè m'obliga a plantejar-me la meva coherència i les meves prioritats.

D'altra banda, m'admira la seva llibertat d'esperit, la punta d'humor que sempre posa en les coses, i la seva profunda espiritualitat, que, a més de viure-la, sap comunicar amb el do poètic que Déu li ha regalat. Certament, com a germans que som, també ens coneixem les mancances i les dèries, però en tot cas això m'ajuda a rebre aquest testimoni amb més realisme.

Teresa Forcades, benedictina de Sant Benet de Montserrat

El que més admiro de tu, bisbe Pere, són la teva perseverança i la teva tendresa. Una cosa és la lluita d’un dia i una altra de molt diferent és la fidelitat de tota una vida. Tu mantens aquesta fidelitat i aquesta perseverança sense endurir-te, restant obert a la bellesa i a la dimensió gratuïta i fins i tot juganera de l’existència, gaudint de la vida bella i terrible a la vegada, incontrolable en la seva vitalitat i encisadora. Sense perdre el sentit de l’humor i guanyant-lo amb els anys, guanyant en humor, en sensibilitat i en respecte. En tu Jesús es fa carn i es dóna de nou al món. Per molts anys! 

Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau

Un bisbe, un pastor en el més ple sentit cristià. Un  testimoni engrescador de les benaurances i també una persona totalment coherent amb les seves creences. Gaudeix d'un clarivident sentit de compromís social, darrerament demostrat amb la seva sortida temporal de Sao Félix d'Araguaya on fou amaneçat pels terratinents.

Exemples com el de Pere Casaldàliga ens reconforten en la fe i també en la convicció de la dignitat humana. A més a més ens acarona amb la senzilla i alhora brillant sensibilitat poètica, amb una anàlisi sociològica ben sòlida, i amb la teologia de l'Alliberament. 

La seva innegable catalanitat i la seva absoluta immersió en la cultura amazònica ens demostra la capacitat d'universalitat que tenim les persones.

Laia de Ahumada, escriptora

En Pere és una persona en la qual m’emmirallo i veig el que jo també sóc capaç de fer. És un referent de qui manllevo paraules, fets i accions, donant-li veu en mi i en els qui m’envolten. Així, no vam dubtar gens, a l’hora de buscar el lema de l’associació Centre Obert Heura, a recórrer a les seves paraules: “Renuncia, anuncia, denuncia”, que ens han inspirat des de l’any 1996 fins al dia d’avui.

En Pere em mostra les meves possibilitats i m’enderroca les excuses; i per no oblidar-ho duc fa temps en el dit un anell de fusta, portat des del Brasil pel grup Araguaia, que em recorda la meva co-responsabilitat amb el món, tot ajuntant el meu prec amb la seva Oración a nuestra señora del tercer mundo:”para que sepamos vencer el egoísmo, la rutina y el miedo”.