Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Xavier Grasset, locutor de Catalunya Ràdio, va fe una conferència, dijous passat, sobre el mitjans de comunicació en l'església avui. L'acte va tenir lloc a la sala Josep Torres de la parròquia de Crist Rei, amb més de 100 assistents.

En primer lloc, Xavier Grasset va fer una exposició dels avantatges i inconvenients que té avui el món cibernètic tant per als oients com per als comunicadors, sobretot els qui s'apunten a xarxes com TwitterFacebook i moltes altres. Totes elles ofereixen la possibilitat de posar-se en contacte amb molta gent alhora i des de qualsevol indret del món, però ofereix l'inconvenient de la manca de privacitat, i el perill de fer-ne un mal ús. «La globalització, en la que cada vegada estem més immersos, eixampla horitzons però a la vegada ens introdueix en un món tecnificat, en el que els valors de l'esperit van quedant cada vegada més difuminats. El sentiment predomina sobre el pensament i el jo sobre el nosaltres. És admirable el canvi que ha suposat per a la humanitat la introducció de les tècniques de comunicació», va comentar. Malgrat la novetat d'Internet una quarta part del planeta ja en gaudeix. Segons Grasset, l'inconvenient que tenen aquestes xarxes és que suposen més un esforç de comunicació que de creativitat, d'expressió instintiva més que no pas intel·lectual.

Ja que parlava a cristians, Xavier Grasset va manifestar que per a l'Església pot ser un bon mitjà per obrir el missatge de l'Evangeli a nous horitzons. Missatge que s'ha de saber presentar amb tota la seva força, però a la vegada també amb tota la seva actualitat. Per tractar-se d'una realitat de segles, hi ha el perill de donar la impressió que és cosa del passat. «El papa actual ha entrat a Twitter. Considerem que és una bona manera d´entrar en contacte amb la gent de base, saber com respiren i poder dialogar», va manifestar.

Finalment, es va entretenir en les qualitats que ha de tenir un bon comunicador. Ha de saber escoltar, i valorar molt el que diuen els altres. No parlar en càtedra de mestre, comprendre el nostre món i la manera de pensar i viure de la gent. És important el to de veu i l'expressivitat de la mateixa i per altra banda no perdre l'humor i fins i tot, saber riure d'un mateix, quan calgui.