Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri – CR) “La fe cristiana no ha de ser una evasió de la realitat que envolta, ni un tancament en un mateix per buscar només el propi perfeccionament, sinó un compromís social i un treball pels drets nacionals del país, tot com a fruit de l’amor al proïsme”. Així va recollir l’abat Josep Maria Soler el testimoni de l’abat Marcet en l’acte que recordava el centenari de l’elecció d’Antoni Maria Marcet com a responsable de l’Abadia de Montserrat. Una abat menys conegut que els seus successors, però també perseguit per la seva defensa de la llengua i la cultura catalana.

L’abat Solé va tancar la seva intervenció recordant un missatge de l’abat Marcet als membre de la Lliga Espiritual de la Mare Déu de Montserrat durant la dictadura de Primo de Rivera. Marcet, amb el llenguatge de l’època, els encoratjava a testimoniar Jesucrist com a donador de vida a totes les realitats humanes i, animats per la fe cristiana, a omplir-se “d’aquella passió nobilíssima i fortíssima que sap deturar exèrcits, resistir tiranies, suportar calamitats i engendrar herois d’aquella passió santa batejada pel gran Lleó XIII ‘amb el nom de Caritat de Pàtria’.

També els cridava a allunyar de Catalunya “l’esperit de discòrdia” i a ser capaços de sacrificar-se, “quan sia necessari, pel bé del nostre poble”.  Un missatge que l’abat Soler va dir que avui encara és vigent i que “posar-ho en pràctica cada dia, amb coherència cristiana, pot ser el nostre millor homenatge al pare abat Marcet i el millor servei a Catalunya”.

Així va cloure l’homenatge a l’abat Marcet que aquest dijous va omplir la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, organitzat per diverses entitats vinculades a l’Abadia de Montserrat. Soler va definir Marcet sobretot com un “home de Déu” del que en destacava la seva humilitat.

Com a mostra, la seva resistència a acceptar l’elecció dels monjos el 1912, que esperaven que liderés una regeneració de la vida del monestir. Marcet, només va acceptar l’elecció abacial quan li va manar el prefecte de la Congregació de Religiosos, el cardenal caputxí català Vives i Tutó, “el qual li havia dit, a més, que, si el seu manament no bastava, vindria un mandat directament del Papa”. I, una austeritat que el portava a refusar ser el primer a tenir un bany d’aigua corrent a la cel·la, si això el diferenciava dels altres monjos.

Soler va remarcar que Marcet no va tenir una abadiat fàcil i que pel seu catalanisme va ser “incomprès i fins calumniat, a causa de moltes circumstàncies adverses eclesials, polítiques i socials”. Però va destacar com a moment més dur la guerra civil, amb l’abandó de Montserrat i l’assassinat de vint-i-tres monjos. Precisament, una vintena seran beatificats a Tarragona el proper 27 d’octubre.

En l’acte, el monjo i historiador Josep Massot, va recollir trajectòria de Marcet, destacant com “sense intervenir directament en qüestions polítiques es va mantenir fidel a la cultura del seu poble”. També, de la mateixa manera “que, com el cardenal Vidal i Barruquer, va acceptar sempre els poders constituïts, però mai no va deixar d’afavorir la cultura catalana, que considerava intrínsec a Montserrat”.

Massot va relatar com Alfons XIII havia demanat al papa que remogués l’abat perquè era “un perill catalanista” o com va haver de lluitar per impedir que després de la Guerra Civil Montserrat fos ocupat per una comunitat de monjos de fora de Catalunya. Situacions que van portar sovint a la presència de la Guàrdia Civil per controlar les activitats del monestir i a algunes absències temporals de Marcet. Fins i tot, va haver de sortejar observacions tan estrambòtiques com que l’accent del llatí dels monjos de Montserrat no era prou castellà.

L’acte a l’Ateneu Barcelonés també va comptar amb la participació de Francesc Fontbona, historiador de l’art, que va descriure els criteris i l’aportació de l’abat Marcet per adquirir els primers fons pictòrics del que avui és el Museu de Montserrat: “Marcet va crear les bases perquè avui Montserrat tingui un museu de primer ordre”.

A l’homenatge a Marcet s’hi van sumar el director general d’Afers Religosos, Xavier Puigdollers; i el director d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia i Clavel.

Aquí podeu llegir el text íntegre de la intervenció de l’abat Josep Maria Soler.