Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Horeb) Amb motiu de la celebració de la Jornada de Vida Consagrada, recollim el missatge del president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz. Aquest missatge ha estat publicat al darrer número de l'horeb, on també es recullen les cartes dominical d'alguns bisbes que han tractat aquest tema i els actes que faran a les diocesis catalanes. Amb aquesta darrera edició, l'Horeb, butlletí d'informació de la vida religiosa a Catalunya, arriba al número 200.

Missatge del P. Màxim Múñoz, president de l’URC, amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada

 
"Un Any més tenim l’oportunitat com a Església de celebrar el do que representa la vida consagrada. Ho fem a pocs mesos del 50è aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II, que va situar aquesta forma de vida en el conjunt del Poble de Déu i va dir d’ella que és “un do de Déu, que l’Església ha rebut del seu Senyor i conserva sempre per la seva gràcia” (LG 43) i que “pertany indiscutiblement a la seva vida i santedat” (LG 44).
 
També celebrem aquesta Jornada en l’Any que el Papa Benet XVI ha proclamat com a Any de la Fe. En la seva exhortació Porta fidei ens ha ofert un preciós estímul a viure’l com una gran oportunitat de renovació de la nostra fe. Per a tots, però sobretot per als qui el Senyor ha cridat a la vida consagrada, la fe és una experiència determinant, decisiva, sense la qual no tindria cap sentit la vida evangèlica que hem emprès. En el paràgraf d’aquesta carta, dedicat a la vida consagrada, el Papa diu: “Per la fe, homes i dones han consagrat la seva vida a Crist, deixant-ho tot per a viure en la senzillesa evangèlica l’obediència, la pobresa i la castedat, signes concrets de l’espera del Senyor que ja arriba” (PF, 13).
 
L’Església i la humanitat necessiten, doncs, que els qui hem abraçat la vida consagrada visquem i donem testimoni d’una fe viva, encomanadissa, ben activa en la caritat.
 
El lema proposat per a aquesta jornada està tret també de la carta Porta fidei, i ens invita, als consagrats, a ser “signe viu de la presència del Crist Ressuscitat en el món”. És il·luminador llegir el paràgraf sencer, ja que també ens ofereix un magnífic lligam amb el Concili Vaticà II. Diu Benet XVI: “[La fe] és la companya de vida que ens permet distingir amb ulls sempre nous les meravelles que Déu fa per nosaltres. Intentant percebre els signes dels temps en la història actual, ens compromet a cadascú a convertir-nos en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món” (PF 15)
 
En efecte, la fe és un do i un compromís. El do ens permet captar i fruir de la presència i la força del Senyor en nosaltres i en el nostre món, començant pel més proper. Ens permet percebre, com ens ensenya el Vaticà II, els signes dels temps a través dels quals Déu continua parlant i interpel·lant, i saber respondre-hi amb el mateix estil que ho va fer el Concili; és a dir, un estil de diàleg i mirada amorosa sobre el món, que sap connectar amb les llavors del Verb i les petjades de l’Esperit i que cerca els criteris de discerniment en les fonts més autèntiques de la Paraula de Déu i la Tradició amb majúscules.
 
És així com serem signe viu de la presència del Ressuscitat en el món. Tenint en compte, però, que això ho hem de viure sabent també nosaltres descobrir aquesta presència del Ressuscitat en els nostres germans més necessitats. Com ens diu el Papa al mateix document citat: “Gràcies a la fe podem reconèixer en els qui demanen el nostre amor el rostre del Senyor ressuscitat”. “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40): aquestes paraules seves són un advertiment que no s’ha d’oblidar, i una invitació perenne a tornar aquest amor amb què ell té cura de nosaltres. És la fe allò que ens permet reconèixer Crist, i és el seu amor mateix allò que impulsa a socórrer-lo cada cop que es fa el nostre proïsme en el camí de la vida. Sostinguts per la fe, mirem amb esperança el nostre compromís en el món, esperant “un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia” (2Pe 3,13; cf. Ap 21,1). (PF 14). No podria expressar-se millor el repte que té la vida consagrada en aquesta societat que vivim, tan necessitada, com nosaltres mateixos, de fe, d’esperança i d’amor compromès. Al llarg d’aquests 200 números d’Horeb hem pogut compartir com anem responent a aquests reptes, gràcies a l’eficient tasca primer de Toni Salat i ara de Lluís Serra.

Visquem, doncs, aquesta Jornada Mundial de la Vida Consagrada amb molta joia per la vocació rebuda i amb el desig profund de respondre a les crides que el Senyor ens fa avui".