Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) Cada gener es dedica una setmana d'oració per a la unitat dels cristians, però, quina és la clau de l'ecumenisme, el diàleg entre les diferents tradicions cristianes? "Hem d'estar disposats a dialogar i no imposar les veritats", exposa en una conversa amb Catalunya Religió la teòloga protestant Joana Ortega.

Ortega és la responsable del departament d'ecumenisme i diàleg interreligiós de l'Església Evangèlica de Catalunya, una de les denominacions protestants històriques de Catalunya i que agrupa a comunitats de tradició metodista i presbiteriana. Conversem amb ella arrel d'aquesta setmana de pregària, que se celebra poc després de l'inici de l'any, i que a l'hemisferi nord es fa del 18 al 25 de gener, i al sud entron de Pentecosta.

"Porto molts anys participant a trobades. N'he anat a moltes", explica Ortega, que indica que des del món protestant, l'ecumenisme no es viu arreu de la mateixa manera: hi ha comunitats tancades i fonamentalistes, que no participen en les iniciatives de diàleg amb altres denominacions protestants, esglésies cristianes i tradicions religioses. En canvi, d'altres, ho fan activament. 

"Els protestants tenim un problema, que alhora és un avantatge. No tenim el sentit de ser una església, de ser un únic poble, sinó de ser de moltes esglésies", cada una de les quals és una de les branques del gran arbre del cristianisme. 

Ara bé, indica que la "memòria històrica" segueix sent quelcom que encara posa dificultats al diàleg entre cristians a Catalunya i a l'Estat: fins a l'aprovació de la Constitució de 1978 i amb el parèntesi de la Segona República, la legislació espanyola no reconeixia la llibertat religiosa. Molts fidels encara recorden anys de dificultat, sobretot la intolerància entre 1939 i 1945, quan les esglésies evangèliques foren clausurades.

Es fa treball ecumènic a escala local, i també a àmbit interncional. Ara bé, Ortega afegeix que en els actes ecumènics que assisteix, hi ha un problema: "Falta gent jove. És esfereidor. En general, tinc la sensació que no els interessa massa aquest tema", tot el contrari del que li havia passat a ella, que de jove, quan estudiava teologia protestant, es va començar a interessar pel diàleg amb altres tradicions cristianes. És clar que llavors hi eren altres temps, amb l'embranzida que va agafar el diàleg ecumènic coincidint amb canvis sociològics i l'impacte de la obertura que va significar el Concili Vaticà II en el món catòlic.

Dins del protestantisme, hi ha una gran diversitat, recalca. Ortega forma part d'una denominació on hi ha plena igualtat entre home i dona, quelcom que no succeeix en altres denominacions. "Des d'un punt de vista personal, crec que de vegades tens la sensació que en diàlegs ecumènics es tracten de qüestions que tenim superades, com la jerarquia o la participació de la dona", afegeix.

Tot i això, indica que pel diàleg, hi ha una condició bàsica: "Saber que un no té la veritat absoluta, no voler imposar veritats i dialogar". És a dir, no acudir en una iniciativa de trobada amb ànim de buscar fidels, voler "evangelitzar" i fer proselitisme.

Precisament, Ortega, de dialogar, n'ha de fer, i no només a nivell ecumènic: dins de la seva denominació, l'Església Evangèlica de Catalunya, lidera un grup de treball sobre ètica i sexualitat, una qüestió que encara segueix provocant controvèrsia entre els cristians.