Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) El poble jueu, el sionisme i l'estat d'Israel han tingut un "paper important" en la formació de l'ideari del ex president de la Generalitat, Jordi Pujol. Així ho reconeix ell mateix en el pròleg del llibre 'Jordi Pujol i els jueus. Construir la Terra Promesa' que ha escrit la periodista d''Els Matins a TV3' Anna Figuera.
 
En el pròleg, Pujol reconeix la seva admiració pel patriarca Moisès, no pas perquè ell vulgui tenir una "suposada vocació messiànica", sinó per la seva "força espiritual".
Sobre el patriarca que va guiar al poble d'Israel durant els 40 anys d'Èxode pel desert després de la Fugida d'Egipte, Pujol diu: "El missatge de Moisès ens ajuda a alimentar aquesta força en un doble sentit".
 
D'una banda, perquè "els jueus són els primers, durant la transició al desert i sota el lideratge de Moisès, que rebutgen la idea d'un Déu o de deús que dón fets o persones o animals o objectes sensibles".
 
Com llegim a la Torà, el primer dels Deu Manaments és un Déu únic, artífex de la Creació, omnimipresent i omniscent, davant d'altres tradicions politeistes. "S'entén que jo això per la meva condició de creient, ho valori especialment".
 
L'altra aportació del missatge de Moisès és el d'una figura que lidera un col·lectiu amb "mentalitat de poble. No de massa, no de servitud, sinó de poble. Amb les seves normes i el seu codi, els Manaments. Amb un objectiu col·lectiu. Moisès i els jueus ja no són uns fugitius d'Egipte, són un poble. El poble de Déu i la nació jueva".
 
En el pròleg, Pujol agraeix al poble d'Israel "la contribució al llarg de la Història a tantes coses positives, per la seva influència religiosa". També agraeix als jueus que l'hagin ajudat "a definir" la seva idea de 'fer país'.
 
També enumera quins són els aspectes que més li interessen de la llengua, cultura i nacionalisme jueus´: "La seva formidable voluntat de ser, la seva confiança ('l'any que ve, a Jerusalem'), la seva arrel espiritual, una forta exigència moral, un cert halo místic, que contribuïa poderosament a vertebrar-lo i a donar-li sentit".
 
"Afegim a això el fot sentit comunitari, és a dir, de justícia social que caracteritzava la construcció de l'Estat d'Israel. I també l'espectacle, per mi entusiasmant, d'aquesta acció sistemàtica de construir un país", afegeix l'ex president.
 
Veu "lògic" que Israel l'impactés positivament i que l'entussiasmés per diverses raons. La voluntat de ser, la voluntat de ser un poble, i també "la construcció d'un país basat en balors molt antics i d'arrels molt fondes, però ara fruit d'un esforç sistemàtic de recuperació d'una llengua, de creació d'institucions, d'implantació d'una estructura social just, de convertir deserts en regadius o en boscos, etc.".
 
En el pròleg, Pujol també fa una defensa de la "pau i la justícia" entre tots els pobles i les religions, també al Pròxim Orient. Així, després de defensar el dret que té Israel a existir, també demana a aquest estat un "esforç d'acostament i de comprensió envers els palestins". També reivindica el dret dels palestins a tenir un Estat, "que és condició ineludible de pau".
 
El llibre és resultat de la tesi doctoral que ha fet l'autora, i l'obra ha sortit a la venda aquesta setmana, i a principis de març es presentarà oficialment en un acte amb presència de Pujol.