Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Justícia i Pau) En un acte ecumènic celebrat aquest dimarts, Justícia i Pau va visualitzar el seu suport a la Consulta sobre la independència. “La Consulta també uneix els cristians” va reunir personalitats de diverses esglésies (catòlica, protestant i ortodoxa).

En aquest resum de l’acte podeu veure les intervencions de Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya; Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya; l’arxiprest Joan Garcia, vicari general de l’Església Ortodoxa Sèrbia per a Espanya i Portugal; Conxita Gómez, benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat; i Laia de Ahumada, coordinadora del Centre Obert Heura.

Els organitzadors van presentar l’acte recordant que els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense defensen la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. El bisbes també encoratgen el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat.

Aquest text segueix la línia marcada per la doctrina social de l’Església, perquè la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles i, en particular, el dret a la independència. Allò que és cert per a l’home, també ho és per als pobles, assenyalava mossèn Joan Costa.

En aquest sentit, el pastor Guillem Correa va defensar que els cristians construeixen una proposta de ciutadania, i que és des d’aquesta proposta que els cristians participen. Així mateix, el l'arxiprest Joan Garcia va dir que els cristians, tot i ser candidats a viure en un altre món, estan inserits en aquest, i en conseqüència, no poden deixar de col·laborar en les necessitats d’aquesta societat que els ha tocat viure.

La benedictina Conxita Gómezva explicar que al seu monestir hi ha monges dels cinc continents, i va citar Sant Benet com exemple de servei des de l’arrelament a una cultura, una llengua, una manera de fer. Fent un paral·lelisme amb els països, va concloure que cada monestir benedictí és diferent dels altres, però establint una relació de germanor entre tots ells.

El darrer document episcopal “Al servei del nostre poble”, també proclama que “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual.”

Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va anar més enllà de la justificació de la Consulta, i va defensar obertament la independència sempre que es complissin uns requisits: que Catalunya fos una república, desmilitaritzada, més solidària que en l’actualitat (malgrat que actualment es tracti d’un espoli forçós) i amb feina per a tothom. Aquesta proclama a favor d’un país més just, va ser seguida per Laia de Ahumada, que va dir sentir-se cridada a manifestar-se, protestar, votar, rebel·lar-se quan veu trepitjada la seva llengua, oprimida la cultura o persones dormint al carrer davant de la indiferència general.

Abans d’acabar l’acte, el coordinador de Barcelona Decideix, Alfred Bosch va agrair totes les intervencions argumentant que la Consulta serveix per a fomentar el debat, la llibertat i els drets. L’acte va voler evidenciar que la defensa dels drets humans i dels pobles, a través del diàleg i la democràcia, no poden dividir les comunitats cristianes, sinó que justament les empenyen a treballar unides.