Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Diumenge de Rams, 17 d’abril, a les 21h., tindrà lloc el tradicional Concert de Setmana Santa a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, amb el suport de l’Obra Social d’Unnim, que enguany protagonitzaran l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música, sota la direcció de Bernat Vivancos, acompanyat a l’orgue per Mercè Sanchís i al baixó per Josep Borràs. El programa del concert, l’entrada al qual és lliure, inclou una selecció dels Responsoris de Tenebres de Setmana Santa compostos i publicats a Roma l’any 1585 per Tomás Luis de Victoria i, també, obres de l’Escola Montserratina dels segles XVIII-XIX.
 
La primera part del concert de Setmana Santa està dedicat al cèlebre polifonista Tomás Luis de Victoria, compositor molt interpretat i estimat a Montserrat del qual se celebra el 400 aniversari de la mort. A la segona part, l’Escolania i la Capella de Música interpretaran obres de l’Escola Montserratina dels segles XVII-XIX. Des del P. Miquel López, del qual oferiran un joc acústic d’ecos i contraecos que permetran gaudir de les possibilitats acústiques del nou orgue de la basílica; a un dels compositors més internacionals que han sortit de Montserrat, Joan Cererols, de qui interpretaran l’Ofertori de la seva Missa de Difunts, obra a 7 veus, sovint cantada a Montserrat en la celebració funeral dels monjos; de Narcís Casanoves, el concert permetrà tastar un dels seus 18 Responsoris, obra recentment enregistrada en un doble CD per l’Escolania; i, finalment, de Ferran Sor, el seu bellíssim O crux, que donarà pas a El davallament de la creu, que clourà el concert. “En aquesta obra –afirma el director del concert de Setmana Santa, Bernat Vivancos- es vol glossar aquest tràgic moment amb una música que vol ser sempre ascendent, capgirant la idea sofrent de l’escena bíblica amb una imatge viva i esperançadora. El material harmònic i compositiu emprat, d’inspiració espectral, es basa en tres elements que volen ser molt contrastats entre ells: primerament el cant d’un nen solista que, plàcidament, recita un fragment de la carta als Filipencs (Fl 2,6-11); en un segon lloc el so molt brusc i violentíssim de l’orgue, uns clústers contundents de gran amplària i a plena registració, que volen representar el sofriment, el dolor i la mort. No és només qüestió d’harmonia complexa, sinó de crear un mal físic com si es tractés d’una forta dutxa de so que, literalment, bufeteja l’oient, li cau a sobre. El tercer element és la mutació d’un acord a un altre de més agut, utilitzant la idea de difracció del so, on textures corals de 24 veus independents i l’ajut d’un segon organista amb registració pròpia, donen pas a acords nítids que volen contrastar amb la confusió anterior, instaurant lluminositat i placidesa”.