Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri – CR) Els 22 anys de presidència de la Fundació Joan Maragall no han exhaurit els recursos, les idees, ni els projectes d’Antoni Matabosch. Així es va posar de relleu aquest dijous al vespre a l’Auditori de la Pedrera en l’acte de relleu de la presidència de la Fundació Joan Maragall que assumeix Josep Maria Carbonell.

L’acte va ser presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach que es va mostrar satisfet amb el relleu i amb la tasca realitzada: “El cardenal Jubany va tenir molt bona intuïció en l’elecció d’Antoni Matabosch”.

En la seva intervenció, Matabosch va fer balanç del “privilegi” que havia tingut treballant per la Fundació Joan Maragall. Uns primers deu anys “d’assentament, de posar els fonaments i decidir on i com s’havia d’edificar la casa” i un segon decenni de “consolidació” en els que s’ha fet “de pont, de mitjà de relació i intercanvi entre dues ribes, entre el Cristianisme i el món actual, especialment la cultura catalana, el món dels allunyats, dels no creients en la dimensió religiosa”.

Però Matabosch va demanar un tercer decenni “d’expansió” que s’inicia amb l’exposició 'Gaudí i la Sagrada Família. Art, ciència i espiritualitat' que juntament amb la Fundació Sagrada Família és farà al Vaticà aquesta tardor. Dins d’aquest repte, va situar “el nostre somni des de fa 15 anys d’esdevenir un veritable centre cultural catòlic en un edifici històric de la nostra ciutat”. Per Matabosch aquesta necessitat neix “d’un vestit que ens ve petit” i per “ampliar la nostra oferta cultural i de diàleg, complementar-ho amb dimensions d’acolliment i d’espiritualitat, essent punt de referència notori per a tot el nostre bisbat i el conjunt de Catalunya”. Com a referència va marcar Le College des Bernardins de París o el Centro San Fedele de Milà.

El nou president, Josep Maria Carbonell, va fer seu aquest repte: “esperem que el vell projecte del Centre Cultural Catòlic prengui forma en els propers anys”. L’objectiu marcat és “promoure encara més ésser aquella àgora a Barcelona i a Catalunya, en la que les grans preguntes sobre la condició humana, el sentit de la vida i de l'univers puguin debatre’s en profunditat”.

En diàleg amb el món

Carbonell va dibuixar també alguns dels principis que guien l’activitat de la Fundació “que continuarem fent amb el mateix esperit col·legial” i “amb la mà estesa a totes les realitats diocesanes per treballar plegats, cercant sempre la unitat i defugint comportaments estancs”.

“Ens sentim hereus del camí marcat pel Concili Vaticà II: optar per una Església, que des de la més ferma convicció, està en diàleg amb el món, oberta, senzilla, compromesa amb la justícia social i amb els més pobres”; una definició que va situar en el context actual com “un catolicisme com a Minoria Creativa” que ha de ser “Menys acomplexat. Més confessant. Més capaç d’explicitar, si cal des dels marges, la Bona Nova de l’Evangeli i la seva petjada en la nostra cultura. Més capaç d’oferir-se en proposta de sentit i de vida en un món –tal vegada- massa desorientat, fragmentat i mancat d’un horitzó, de l’Horitzó de sentit”.

El cardenal Martínez Sistach, va emmarcar aquest repte en "el servei de l'Evangelització" i va dir que "altres iniciatives com el projecte cultural de l'Església italiana ens han avançat".

Un comiat emotiu

L’acte de relleu de la presidència de la Fundació Joan Maragall va tenir també un fort component emotiu pel comiat d’Antoni Matabosch, públicament emocionat durant l’agraïment que va fer als col·laboradors més directes.

Entre altres agraïments, Matabosch ve repassar els noms i virtuts de tots els qui són o han estat membres del patronat: el desaparegut Jaume Lorés, els teòlegs Josep Maria Rovira Belloso i Josep Maria Via Taltavull, l’historiador Josep Maria Ainaud, els físics Ramon Pascual i Pilar Queralt, i el periodista Albert Sàez. Actualment el patronat el formen Pere Lluís Font, com a vicepresident, el físic i poeta David Jou, el teòleg Armand Puig, la biologa Pilar Nuñez, el filòsof Francesc Torralba, el polític Joan Rigol, el crític literari Ramon Pla, l’historiador Jaume Dantí, i el liturgista Jaume Fontbona.

Matabosch va explicar que deixava voluntàriament la presidència “pel convenciment que no convenen els càrrecs vitalicis” i que “quan es troba en el moment just la persona adequada no es pot deixar escapar”.

A l’acte s’hi van fer presents representants de nombroses institucions com el vicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay, el director general d’Afers Religiosos Xavier Puigdollers, l’abat de Poblet Xavier Alegre, el Prior de Montserrat Joan-Carles Elvira, el president del Consell Islàmic i Cultural Mohamed Halhoul, l’arxiprest ortodox Joan Garcia, el president del Consell Evangèlic de Catalunya Guillem Correa, el president de la Fundació Blanquerna Salvador Pié, el director del Centre d’Estudis Pastorals Josep Maria Domingo, el president del Centre Unesco Jordi Porta, el secretari de la Unió de Religiosos Lluís Serra, el director de Ràdio Estel Jaume Aymar, el secretari de l’Associació Bíblica Agustí Borrell, el rector del Seminari de Barcelona Josep Maria Turull, l’exdirector general d’Afers Religiosos Ignasi Garcia i Clavel, el president del Grup Sant Jordi Josep Maria Vaquer, el conseller del Consell Audiovisual Santiago Ramentol, l’ilustrador Perico Pastor, el crític d’art Daniel Giralt-Miracle, l’arquitecte Manuel Ribas Piera, o el poeta Carles Torner, entre altres.

L’acte va comptar amb la presència destacada del bisbe i teòleg Bruno Forte, membre de la Comissió Teològica Internacional i de la comissió de diàleg entre la Santa Seu i els Gran Rabinat d’Israel, que va pronunciar la conferència 'Els noms de la bellesa i el misteri de Déu'. 

Aquí podeu llegir els parlaments dels president entrant i sortint de la Fundació Joan Maragall.