Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ramon Bassas - CR) La de Sitges, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 5 de juny de 1991, concentra la seva activitat els dies 23 i 24 d’agost, aquest darrer el dia de Sant Bartomeu, patró de la vila, tot i que s’allarguen durant set dies (del 21 al 27 d’agost). Vegeu el programa [aquí], l'entrada a Viquipedia [aquí] i la pàgina a Facebook [aquí]. A la festa de Sant Bartomeu s'hi mantenen encara els actes que eren propis del model del Camp i del Penedès i que avui només sobreviuen a Sitges, que s’aniran succeint des del migdia del dia 23 d’agost fins a la nit del 24 pràcticament sense interrupció.

La presència d'elements religiosos és destacable. A banda de l’ofici que se celebra a la parròquia, la festa consta d'una processó el dia 23 i una altra, més llarga, l'endemà pels carrers més cèntrics de Sitges. Vegem-ne un vídeo, d'aquesta, de l'any 1980:

El 23 a les dotze en un moment intens i emotiu entren les gralles a la població. A les dues, enmig de sardanes, els gegants surten des de l’ajuntament. Amb ells, la resta de balls i entremesos: capgrossos, bèsties de foc –drac i àliga-, balls de diables, bastons, cercolets, cintes, panderetes i gitanes, i finalment la moixiganga, que a Sitges sobresurt per la seva cerimoniositat i continuïtat històrica.

A continuació, encara la vigília de Sant Bartomeu, els diversos elements festius actuen al davant de casa de l’alcalde i a l’hospital, representant-hi també els seus versos o ball parlat. Al vespre adoptaran un únic itinerari i acompanyaran la imatge de sant Bartomeu des de la casa del pendonista de la festa fins a l’església, en la processó cívica anomenada "de la bandera". Aquesta és la primera processó. A la nit, el castell de focs –un dels més importants del país- precedeix una nova sortida dels balls i entremesos que baixaran les escales de la Punta.

A la matinada del dia 24, els elements de la festa surten a despertar la vila en una de les singularitats històriques que presenta Sitges, mentre es reparteixen clavells des de carruatges. Després els balls i entremesos acompanyaran les autoritats des de l’ofici religiós fins a l’ajuntament. L'Ofici Solemne, concelebrat, serà cantat pel poble i el cor d’Amics de l’Orgue. El Salm ha estat musicat pel mestre Josep Pagès i Busom. Enguany, a l’ofertori, la Colla Jove de Castellers de Sitges farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a Sant Bartomeu. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia.

A les 7:30 del vespre té lloc la segona de les processons. Precedida per tots els balls populars, acaba amb una emotiva entrada de la imatge de Sant Bartomeu a la parròquia, davant la presència de tots els balls populars. La processó compta amb els gegants i va acompanyada de la resta de balls i entremesos: capgrossos, bèsties de foc –drac i àliga-, balls de diables, bastons, cercolets, cintes, panderetes i gitanes ; finalment, la moixiganga, que a Sitges sobresurt per la seva cerimoniositat i continuïtat històrica. Hi desfila el pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, des de la Plaça de l'Ajuntament. Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i toc de campanes i s'hi tocaran sardanes. En arribar al final, al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen les campanes durant l'entrada del Sant a la Parròquia, moment molt emotiu i esperat pels sitgetans. A dins del temple, es clourà l'acte amb una pregària.

Tot seguit, davant de l’Ajuntament, les bèsties de foc i els gegants ballen per acomiadar els actes tradicionals de la Festa Major, que clouen amb un fi de festa i ball.

Però l'endemà, dia 25, se celebra el Vot de Sant Lli, també amb Missa.

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran

(Foto: Josep M. Alegre)