Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA) acaba de reeditar el llibre més important de l’aventurer Bonaventura Ubach (1879-1960), que descriu un viatge realitzat l’any 1910 per l’Aràbia pètria fins al Sinaí, cercant les petjades d’Israel, i que va aparèixer en una primera edició el 1913. Aquesta obra, que porta per títol El Sinaí i que va ser revisada i ampliada l’any 1955, conté un gran nombre de fotografies realitzades pel propi autor, i està considerada com un dels millors llibres de viatges que posseïm en llengua catalana.

Aquest dijous, a les set de la tarda, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i el pare Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, presentaran aquesta nova edició a la Llibreria Abadia.

El pare Ubach, monjo de Montserrat, va ser un estudiós del món de la Bíblia, va crear el Museu Bíblic i Oriental del monestir, i va iniciar La Bíblia de Montserrat. És conegut per la publicació d’un viatge a l’Iraq –Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923)-, per una exposició commemorativa que s’ha pogut veure fins al 26 de juny a la Capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona –Viatge a l’Orient Bíblic, i per la novel·la L’arqueòleg, en la qual l’escriptor Martí Gironell el fa protagonista principal.

Ja en la segona edició es van afegir els dietaris de dos viatges posteriors que el pare Ubach va fer a la Península del Sinaí, del 14 de març al 21 d’abril de 1928 i del 5 al 28 de juliol de 1932. L’objectiu de tots aquests viatges era, principalment, obtenir les il·lustracions dels volums II i III de La Bíblia de Montserrat. El pare Ubach, al pròleg del llibre, avança que es tracta d’un viatge “de gran importància bíblica: aniràs al Sinaí, a la Muntanya de Déu, a aquella muntanya santa des del cim de la qual foren promulgats solemnement a la faç de tot el món els deu manaments de la llei de Déu”. El ritme del viatge és “cavalcant en un pacífic dromedari, seguint pausadament les petjades del poble d’Israel, deturant-se a cada una de les seves estacions”, afirma el parer Bonaventura Ubach; “arribat a la Muntanya de Déu, hi esmerçaràs tot el temps que l’interès del lloc reclama; i, de retorn –continua el pare Ubach-, en lloc de recórrer el mateix itinerari, seguiràs, desert enllà, a través de la Idumea; visitaràs les mines de Funon, les regions de Moab i d’Ammon, i no et deturaràs fins a les fronteres de la terra de Canaan, tal com feren Moisès i el poble d’Israel”.

El pare Bonaventura Ubach (1879-1960) va entrar al Monestir de Montserrat l’any 1894. Com a professor de Bíblia i llengües orientals, va fer una primera estada a Jerusalem els anys 1906-1910, i va estudiar a l’École Biblique dels Dominics. Durant aquest període va visitar Síria, Líban i Egipte. El 1910 va pujar a la muntanya del Sinaí, lloc que va revisitar els anys 1928 i 1932. En el camí de retorn va passar per l’Àsia Menor, Grècia i Creta. Poc després, va publicar el relat del seu viatge El Sinaí (1913), que s’acaba de reeditar, i el mateix any va començar una docència a Roma d’hebreu i siríac al Col·legi Internacional benedictí de Sant Anselm, i, des de 1918, al Pontifici Institut Oriental. Fruit d’aquestes classes, el pare Ubach va publicar una gramàtica d’hebreu, Legisne Toram? (1919), que va ser adoptada en molts seminaris i universitats i reeditada diverses vegades.

El 1914 va viatjar novament a l’Orient (Líban) i els anys 1922 i 1923 va anar a l’Iraq, on va escriure el dietari que es va presentar l’any 2009, a partir de la redacció que va fer ja a Montserrat. Del 1924 al 1951, el pare Ubach va fer una llarga estada a l’Orient, durant la qual va publicar els primers volums de la col·lecció La Bíblia de Montserrat, amb el text bíblic traduït al català, amb comentaris. El 1951, de tornada a Montserrat, va continuar treballant en activitats relacionades amb la Bíblia, el Museu i la litúrgia siríaca. Va morir el 19 de febrer de 1960.

En els relats que el pare Ubach va fer per les terres bíbliques es constata que aquest monjo era un erudit i un viatger infatigable, interessat per les llengües semítiques i pels costums, aleshores encara molt vius, relacionats amb la vida dels patriarques veterotestamentaris. Instal·lat durant força mesos a Bagdad com a centre d’operacions, va organitzar expedicions per les rutes de Babilònia fins a Ur i la regió de Susa, i va resseguir el riu Tigris fins al nord de Pèrsia, Assur i Nínive.

La finalitat concreta del pare Bonaventura Ubach era precisament conèixer de prop les antigues cultures de l’Orient Mitjà i adquirir materials per a la il·lustració de la Bíblia de Montserrat que ell preparava. D’altra banda, va realitzar el viatge en un període en el qual s’estaven fent excavacions importants en aquelles zones, i això li va permetre, també, l’adquisició de noves peces per enriquir els fons d’Assíria i Babilònia del Museu Bíblic, que ell mateix havia fundat abans en les dependències del monestir.