Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

"Ideologies neoliberals, neoutilitaristas i tecnocràtiques que, alhora que marginen el bé comú a favor de dimensions econòmiques, financeres i tècniques absolutes, posen en risc el futur de les institucions democràtiques"

(VIS) Aquest dilluns, a la Sala de Premsa de la Santa Seu, ha tingut lloc una conferència per presentar la nota del Pontifici Consell "Justícia i Pau" titulada: "Per a una reforma del sistema financer internacional en la perspectiva d'una autoritat pública de competència universal". Han intervingut el cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, president del Pontifici Consell, el bisbe Mario Toso, SDB, secretari, i Leonardo Becchetti, professor d'Economia Política de la Universitat de Roma "Tor Vergata".

El Cardenal Turkson s'ha referit a la sisena reunió dels Caps de Govern del G-20 que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre a Cannes (França) per tractar qüestions relatives a l'economia i el finançament mundial. "El Sant Pare i la Santa Seu -va dir- segueixen aquestes qüestions amb molta atenció exhortant i animant constantment no només 'una acció de conjunt', sinó una acció basada en una 'visió clara de tots els aspectes econòmics, socials, culturals i espirituals'. Amb aquest esperit de discerniment, la Santa Seu, a través de la nota del Pontifici Consell Justícia i Pau ofereix i comparteix la seva aportació que pot ser útil per a les deliberacions del G-20".

El bisbe Toso va explicar que la nota del Pontifici Consell "vol proposar una reflexió sobre els possibles camins a recórrer -en línia amb el més recent magisteri social dels pontífexs- per assolir polítiques i institucions financeres i monetàries eficaços i representatives a nivell mundial, i orientades a un desenvolupament autènticament humà de totes les persones i pobles".

En afrontar la qüestió de l'actual crisi del sistema monetari i financer, l'Església no desitja endinsar-se en qüestions tècniques, sinó que es mou en el pla de la seva competència ètica i religiosa. Així, assenyala com a causes de la crisi no només les de caràcter ètic, sinó més específicament, les de tipus ideològic. Després del final de les velles ideologies, han sorgit noves "ideologies neoliberals, neoutilitaristas i tecnocràtiques que, alhora que marginen el bé comú a favor de dimensions econòmiques, financeres i tècniques absolutes, posen en risc el futur de les institucions democràtiques".

El prelat va assegurar que cal superar aquestes ideologies mitjançant un "nou humanisme global, obert a la transcendència, (...) una ètica de la fraternitat i la solidaritat, així com la subordinació de l'economia i la finança a la política, responsable del bé comú ".

En quan a les vies de solució, el Pontifici Consell proposa, reprenent el magisteri social dels papes, especialment de Joan XXIII i Benet XVI, "que la globalització sigui governada mitjançant la constitució d'una autoritat pública de competència universal". Suggereix també reformar les actuals institucions internacionals, que "han de ser expressió d'un acord lliure i compartit entre els pobles; més representatives, més participatives, més legitimades (...) Han de ser 'super parts', al servei del bé comú de tots, capaços d'oferir una guia eficaç i, alhora, de permetre que cada país expressi i persegueixi el mateix bé comú, segons el principi de subsidiarietat, en el context del bé comú mundial. Només així les institucions internacionals aconseguiran afavorir l'existència de sistemes monetaris i financers eficients i eficaços, és a dir, mercats lliures i estables, disciplinats per un adequat quadre jurídic, dirigits al desenvolupament sostenible i al progrés social de tots".

"L'Autoritat mundial haurà d'entendre la seva facultat d'orientar i decidir, així com de sancionar sobre la base del dret, com un posar-se al servei dels diversos països membres, perquè creixin i tinguin mercats eficients i eficaços".

Perquè tot això sigui possible, cal recuperar "la primacia de l'espiritualitat i de l'ètica i, amb això, la de la política, responsable del bé comú".