Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Opus Dei) Aquest divendres el cardenal Lluís Martínez Sistach va presidir la inhumació perpètua a l'església de Santa Maria de Montalegre de les despulles del servent de Déu Josep M. Hernàndez Garnica, un dels tres primers fidels de l'Opus Dei ordenats sacerdots, que actualment està en procés de canonització.

En la seva homilia, el cardenal va recordar la vocació universal de tot batejat a la santedat, la primera i fonamental vocació. Fent esment a la lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma, va recordar que “si Déu és Sant, Sant, Sant, nosaltres hem de ser també sants”.

Comentà també un aspecte que va lluitar per viure aquest servent de Déu, seguint la predicació de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, i que el Concili Vaticà II va promulgar de manera solemne, que allò específic del laic “és estar enmig del món, com a cristià i com a cristiana, aportant-hi tots els valors i la riquesa de l'evangeli, a les estructures i a les institucions d'aquest món”.

A l'acte hi assistiren el Vicari episcopal de zona, Joan Galtés i els membres del Tribunal designat per aquest trasllat Jutge Delegat, Ramon Domènech; Promotor de Justícia, Alejandro Marzo i la Notària Actuaria, Chiara Rostagno. També el Vicari de la prelatura de l'Opus Dei a Espanya, Ramon Herrando Prat de la Riba; el Vicari de la prelatura de l'Opus Dei a Catalunya, Antoni Pujals; el Postulador de la Causa de Canonització, José Carlos Martín de la Hoz; el rector de l'església de Santa Maria de Montalegre, Francesc Perarnau i una dotzena més de preveres.

Acabada la litúrgia de la paraula les despulles del doctor Hernàndez Garnica es traslladaren en processó a la nova sepultura, situada a la capella del Santíssim de l'església. L'acte va acabar amb el cant del Virolai.

Hernàndez Garnica, (1913-1972) va demanar l'admissió a l'Opus Dei un any abans d'esclatar la guerra civil. De ben aviat va ser un bon recolzament pel seu fundador. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 1944 i sant Josepmaria li encarregà especialment que impulsés la tasca apostòlica de les dones de l’Opus Dei a Espanya, que compaginà amb altres moltes feines sacerdotals a Barcelona i arreu de l’Estat. Després exercir el ministeri sacerdotal a la Gran Bretanya, Irlanda, França, Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Holanda, adaptant-se a ambients i mentalitats ben diverses.

Va morir a Barcelona el 1972, amb fama de santedat, víctima d'un càncer.