Les diòcesis de Catalunya també pateixen la crisi

(Jordi Llisterri –CR) Sis milions d’euros menys en col·lectes, o un augment dels costos de les activitats assistencials del 44%. Són algunes de les dades que indiquen com també afecta la crisi als bisbats catalans.

Aquest cap de setmana s’ha fet a les parròquies de Catalunya la col·lecta de Germanor, d’ajuda a l’economia dels bisbats catalans. Coincidint amb aquesta jornada s’han presentat les dades econòmiques del 2010. A més de les dades sumades de tots els bisbats, algunes diòcesis com Tarragona, Girona, Solsona i Vic, han presentat els seus resultats als mitjans de comunicació, i la majoria coincideixen en que el 2010 ha estat més difícil de tancar que anys anteriors.

Les dades de les diòcesis no reflecteixen tot el moviment econòmic de l’Església a Catalunya, ja que les entitats que depenen de les ordes religioses –especialment escoles, serveis assistencials i de formació- o institucions com Càritas, tenen una economia separada. Però una comparació de les darreres dades les diòcesis i les de 2007, just a l’inici de la crisi, permet veure com han afectat aquests quatre anys als ingressos dels bisbats i les parròquies. Cada any mouen uns 90 milions d’euros que sostenen el funcionament d'unes 2.000 parròquies i els serveis comuns de cada bisbat.

L’exemple més clar està en els ingressos. Les aportacions directes dels fidels representen la meitat dels ingressos amb els que compten els bisbats. El 2010 van ser 44,8 milions d’euros, però el 2007 eren 50,9 milions. Una diferència de sis milions que representa una disminució del 12%.

Han baixat les col·lectes, els donatius i les aportacions periòdiques a través de subscripcions. Només augmenten les col·lectes finalistes, les que es destinen a una finalitat o campanya concreta, normalment a causes solidaries. De la mateixa manera, la col·lecta que es fa el dia de Germanor, també ha baixat. El 2010 va ser d’un milió d’euros, un 20% menys que fa quatre anys.

Malgrat això, el conjunt dels bisbats catalans han mantingut els seus ingressos gràcies a l’augment dels diners que provenen de l’Assignació Tributària. L’augment del percentatge en l’assignació que es va aplicar fa dos anys i el sistema de repartiment entre les diòcesis espanyoles ha afavorit els bisbats catalans que han passat d’ingressar 13,1 milions a rebre’n 21. Això ha permès mantenir un nivell d’ingressos similars als d’abans de la crisi. Amb tot, els diners que provenen dels contribuents que marquen la creueta de l’Església és només el 23% dels ingressos de les diòcesis catalanes.

Més tasca assistencial i més dedicació dels laics

Contra aquesta disminució d’ingressos una de les partides que creix més en les despeses és la tasca assistencial i pastoral que realitzen directament els bisbats. La despesa assistencial creix un 44% i passa de 5,5 a 7,9 milions. La pastoral passa 8,2 milions a 10,7.

Alhora, mentre està estancat el cost de la retribució que reben els capellans -uns 17 milions a l’any per a uns 1.800 capellans- creix la partida destinada a la retribució de laics que treballen per als bisbats. Els 8,3 milions d’euros que va costar el 2010 cobrir els salaris dels laics, són un 20% més que el que es destinava a aquest concepte fa quatre anys.

El moviment econòmic de les diòcesis de Catalunya té un resultat final negatiu de 800.000 euros, que arriba gairebé 5 milions quan s’hi sumen les despeses extraordinàries i inversions, especialment la construcció i rehabilitació de temples i edificis. Dins de la despesa extraordinària, l'Arquebisbat de Barcelona presenta una despesa de 1.389.726 euros per la visita de Benet XVI que va ser coberta gairebé totalment amb les aportacions rebudes de 1.223.272 euros.

Tot i que les economies dels deu bisbats catalans funcionen de manera independent, la suma de tot el moviment econòmic permet aproximar-se a la situació econòmica de l’Església catalana. En aquesta taula podeu veure la comparativa completa entre les dades del 2010 i les de 2007.