(El Senyal/ Josep Casellas) Entrevista a Ramon Barnera, director de Càritas Diocesana de Girona
Quin tipus de problemes econòmics té la gent que ve a Càritas?
En aquests últims temps la precarietat econòmica s'ha anat estenent. Hi ha un canvi substancial: abans del 2007 i després del 2007. Les ajudes en forma d'aliments, un tema típic i clàssic a Càritas, s'han incrementat. Un altre tema preocupant és l'habitatge, que ja era un problema greu per al perfil de l'usuari de Càritas, sobretot immigrants. Però ara el problema s'ha agreujat amb els desnonaments i la impossibilitat de fer front a les hipoteques. Preveiem que en el futur això continuarà existint. La gent que té un habitatge està en risc de perdre'l. I l'habitatge social continua mancant.
En aquests últims temps la precarietat econòmica s'ha anat estenent. Hi ha un canvi substancial: abans del 2007 i després del 2007. Les ajudes en forma d'aliments, un tema típic i clàssic a Càritas, s'han incrementat. Un altre tema preocupant és l'habitatge, que ja era un problema greu per al perfil de l'usuari de Càritas, sobretot immigrants. Però ara el problema s'ha agreujat amb els desnonaments i la impossibilitat de fer front a les hipoteques. Preveiem que en el futur això continuarà existint. La gent que té un habitatge està en risc de perdre'l. I l'habitatge social continua mancant.
Quina és la posició de Càritas en el tema dels desnonaments i de les hipoteques que no es poden pagar?
Són temes jurídics. Des de Càritas hi estem treballant a través del programa "Assessorament de deutes", amb el qual mirem si hi ha solucions possibles entre l'usuari i l'entitat financera. De vegades és possible arribar a acords com ara ajornar els terminis o fins i tot renegociar les quotes. Altres vegades no hi ha cap possibilitat, i llavors derivem les persones cap a llocs on les puguin assessorar més o en què els indiquin quines possibilitats tenen. El problema és greu, i s'incrementarà en quantitat i en profunditat.
Són temes jurídics. Des de Càritas hi estem treballant a través del programa "Assessorament de deutes", amb el qual mirem si hi ha solucions possibles entre l'usuari i l'entitat financera. De vegades és possible arribar a acords com ara ajornar els terminis o fins i tot renegociar les quotes. Altres vegades no hi ha cap possibilitat, i llavors derivem les persones cap a llocs on les puguin assessorar més o en què els indiquin quines possibilitats tenen. El problema és greu, i s'incrementarà en quantitat i en profunditat.
I pel que fa als aliments, què ofereix actualment Càritas?
Hi ha un nou model, el dels Centres de Distribució d'Aliments (CDA). En funcionen sis a tota la diòcesi. Això trenca l'esquema clàssic del servei d'aliments, que encara s'està aplicant a les zones on no hi ha influència dels CDA, i que consisteix a detectar aquesta necessitat en el servei d'acollida i proporcionar aliments. Això s'adiu amb la beneficència. Amb el CDA es fa un pas més, que millora molt en qualitat i també en la filosofia del que ha de ser una ajuda per facilitar aliments. Aquests centres funcionen com petits supermercats. En funció del tipus de família -nombre de components, edats...- i de la problemàtica econòmica i social, s'adjudiquen uns punts. Els aliments del centre tenen una puntuació. Així els usuaris poden triar el que necessiten, d'una manera equilibrada. En funció de la família hi ha una mica de copagament, que pot anar de 0 a 6 euros, i que és més simbòlic que real, a fi que es vegi que allò té un valor. A canvi d'això, els usuaris es comprometen a fer cursos d'economia domèstica. Hi ha CDA que ja fa dos anys que funcionen i l'experiència és bona, n'estem molt satisfets. A més, aquest programa ens permet fer reinserció social, perquè el responsable de cada centre és una persona d'inserció laboral.
Hi ha un nou model, el dels Centres de Distribució d'Aliments (CDA). En funcionen sis a tota la diòcesi. Això trenca l'esquema clàssic del servei d'aliments, que encara s'està aplicant a les zones on no hi ha influència dels CDA, i que consisteix a detectar aquesta necessitat en el servei d'acollida i proporcionar aliments. Això s'adiu amb la beneficència. Amb el CDA es fa un pas més, que millora molt en qualitat i també en la filosofia del que ha de ser una ajuda per facilitar aliments. Aquests centres funcionen com petits supermercats. En funció del tipus de família -nombre de components, edats...- i de la problemàtica econòmica i social, s'adjudiquen uns punts. Els aliments del centre tenen una puntuació. Així els usuaris poden triar el que necessiten, d'una manera equilibrada. En funció de la família hi ha una mica de copagament, que pot anar de 0 a 6 euros, i que és més simbòlic que real, a fi que es vegi que allò té un valor. A canvi d'això, els usuaris es comprometen a fer cursos d'economia domèstica. Hi ha CDA que ja fa dos anys que funcionen i l'experiència és bona, n'estem molt satisfets. A més, aquest programa ens permet fer reinserció social, perquè el responsable de cada centre és una persona d'inserció laboral.
El fet que augmentin tant les demandes relacionades amb necessitats bàsiques no comporta el risc d'aprofundir el model assistencial en detriment del de promoció humana?
Càritas ha fet, ja fa temps, una aposta per la promoció de la persona i no pas pel tema assistencial, que tanmateix no ens acabem de treure de sobre. Fa cinc anys, l'aspecte assistencial anava minvant, però la realitat econòmica i social d'aquests moments ens l'ha tornat a posar sobre la taula. Llavors hem de buscar coses com la que acabo d'explicar sobre els aliments: una atenció que no sigui assistencial, sinó una eina que ajudi les persones, en aquests moments difícils o d'impàs, perquè puguin anar assistint als programes de recuperació personal, de promoció humana. Fa poc va ser aquí el secretari general de Càritas Espanyola i va donar una xifra molt eloqüent: el 2007, que és quan va començar la crisi, o abans, els usuaris de Càritas eren immigrants, en un 80 %, i autòctons en un 20 %. Ara la proporció és de 60-40, amb el benentès que el volum d'usuaris es pot haver multiplicat per tres o per quatre. S'ha incrementat, doncs, molt significativament el nombre de persones autòctones. Ara, als CDA hi està arribant gent d'aquí que fa dos anys era impensable que hagués d'anar a Càritas. L'usuari de Càritas, immigrant o autòcton, no és cap número ni cap xifra estadística, sinó una persona. I la finalitat de Càritas és ajudar a recuperar la dignitat de la persona.
Càritas ha fet, ja fa temps, una aposta per la promoció de la persona i no pas pel tema assistencial, que tanmateix no ens acabem de treure de sobre. Fa cinc anys, l'aspecte assistencial anava minvant, però la realitat econòmica i social d'aquests moments ens l'ha tornat a posar sobre la taula. Llavors hem de buscar coses com la que acabo d'explicar sobre els aliments: una atenció que no sigui assistencial, sinó una eina que ajudi les persones, en aquests moments difícils o d'impàs, perquè puguin anar assistint als programes de recuperació personal, de promoció humana. Fa poc va ser aquí el secretari general de Càritas Espanyola i va donar una xifra molt eloqüent: el 2007, que és quan va començar la crisi, o abans, els usuaris de Càritas eren immigrants, en un 80 %, i autòctons en un 20 %. Ara la proporció és de 60-40, amb el benentès que el volum d'usuaris es pot haver multiplicat per tres o per quatre. S'ha incrementat, doncs, molt significativament el nombre de persones autòctones. Ara, als CDA hi està arribant gent d'aquí que fa dos anys era impensable que hagués d'anar a Càritas. L'usuari de Càritas, immigrant o autòcton, no és cap número ni cap xifra estadística, sinó una persona. I la finalitat de Càritas és ajudar a recuperar la dignitat de la persona.
Article publicat a la revista diocesana El Senyal de Girona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.