Mor Josep M. Via Taltavull, l’home de la fe amb exigència intel·lectual

(Jordi Llisterri –CR) “Necessitem una església civilitzada en una societat civilitzada”. És una frase de mossèn Josep Maria Via Taltavull que resumeix la seva inquietud per una fe viscuda amb exigència intel·lectual com a servei a la societat i la cultura contemporània. Via Taltavull ha mort aquest dissabte al vespre amb 78 anys després de retirar-se els darrers anys de la vida acadèmica i social per motius de salut. El funeral es farà aquest dilluns a les 11 del matí al monestir de Les Agustines de Barcelona i dimarts es farà una missa exequial al Seminari.

Josep Maria Via Taltavull es va dedicar principalment a la docència com a professor d’antropologia filosòfica i fenomenologia de la religió a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia. Però també va ser conegut per la seva tasca de divulgació en nombroses conferències i congressos i per la col·laboració regular que va mantenir al diari La Vanguardia des del 1973 fins a finals dels anys 80. Va escriure-hi gairebé 200 articles sobre filosofia, religió i anàlisi de la cultura i després se’n va publicar una selecció en el Quadern “Fe i Pensament” de la Fundació Joan Maragall.

Era un home de sòlida formació filosòfica i teològica i amb una gran sensibilitat per la cultura. Això va comportar que fos una de les veus que tingués més present el cardenal Narcís Jubany per crear una entitat de diàleg entre fe cristiana i cultura a Barcelona. Així, va ser patró fundador de la Fundació Joan Maragall el 1987 i actualment n’era patró emèrit. També va ser membre actiu de la Societat Catalana de Filosofia i de l’Associació de Teòlegs Catalans. En l’àmbit eclesial, va destacar com a ponent en les sessions del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

Nascut el 1933 a Barcelona, Josep M. Via Taltavull es va llicenciar en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina i en teologia per la Universitat Pontífícia de Salamanca. Va ampliar la seva formació a París i Colònia on va compartir estudis amb Paul Ricoeurd, Maurice Merleau-Ponty, i Walter Biemel.

Amb un caràcter fort i singular, d’expressió contundent, i una afinada retòrica, es va guanyar l’estimació de molts deixebles i companys acadèmics com es va posar de manifest en l’homenatge que va organitzar el 2008 la Fundació Joan Maragall coincidint amb els cinquanta anys d’ordenació sacerdotal.