(Escolapis) La Fundació Joan Profitós, sota el patronatge de l'Escola Pia de Catalunya, convoca aquest premi per estimular la reflexió sobre aquelles accions pedagògiques que malden per desenvolupar íntegrament la persona. El guardó arriba enguany a la XXII edició i el seu lliurament s'ha fet en la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia.
Així mateix, enguany, el Jurat, format per experts universitaris del món de la pedagogia, ha atorgat una menció honorífica al treball "Portes obertes. Per una pedagogia de la interioritat a l’escola”, que aprofondeix en l’educació del món interior. L’obra ha estat presentada per Helena Esteve, Ruth Galve i Lluís Ylla.
Pedagogia, esports i valors
“Els professionals de l’esport no acostumen a prendre consciència de la dimensió ètica i pedagògica d’allò que fan i la immensa majoria de filòsofs i pedagogs descuiden la praxi esportiva i no la tematitzen com una problemàtica important” afirma Guillem Turró, autor del treball. Tanmateix, “l’única manera de millorar les coses és aturant-nos i examinant- les”.
Aquest treball neix de la voluntat de fer aquesta mirada global al fenomen esportiu, que és molt més que marques prodigioses i èxits internacionals. Segons l’autor, “vivim en una societat notablement esportivitzada (...) Si ens fixem en els motius pels quals fem esport, veurem que les maneres de relacionar-nos-hi són considerablement ambigües, que no sempre són positives”. Segons Turró, “l’esport implica elements comunicatius, afectius i recreatius; pot esdevenir una potent fòrmula educadora i (...) esperem que contribueixi a humanitzar-nos, considerem que una societat veritablement esportista és una societat civilitzada”.
Seguint una màxima pedagògica, “els nens aprenen més pels ulls que per les orelles”, l’autor destaca el paper que juguen atletes i campions que han mostrat la cara més compromesa de l’esport. Són conductes valuoses que poden servir com a ‘herois’ amb els quals els joves es puguin identificar.
L'objectiu d’aquest projecte és escatir la dimensió ètica de la praxi esportiva, dibuixar un model educatiu vàlid socioculturalment (...) Es tracta de definir unes pautes morals, pedagògiques pensades per a pares, educadors, entrenadors i futurs professionals de les Ciències de l’Educació i l’Esport; ja que “l’esport atresora una profunda vàlua educativa, que fem esport per divertir-nos però també per ser millors”.
Set notes per a una formació del tacte educatiu
L’autora del treball, Anna de Monserrat i Vallvé, ha dedicat el seu treball preferentment a respondre de manera crítica a un doble interrogant pedagògic: quina és la qualitat del ser del mestre o de l’educador? Com es pot formar aquesta qualitat? Segons ella, “l’educació, perquè pugui arribar a ser, ha d’esdevenir una praxi que es construeixi des de la relació ètica amb l’altre; l’educació, per ser-ho, ha d’estar disposada a posar en exercici l’esperit”.
El treball guanyador reflexiona a fons en l’acció educativa i els seus principals protagonistes però també pretén repensar la mateixa condició humana i com de fonamental resulta el ser de l’educador en la transmissió del saber. No busca fer la descoberta de noves qüestions sinó redescobrir-ne algunes d’eternes.
Per a ella, “una de les qualitats de la relació entre un educador i un infant o jove és la del tacte educatiu (...) L’abisme i la incertesa que s’obre davant d’aquesta realitat tan sincrònica, que malda per ofegar educadors i infants en el diluvi de la velocitat i l’eficàcia, esdevé condició indispensable per a imaginar el repte de construir i reconstruir artísticament lligams entre els éssers humans, uns lligams que es construeixen quan el to és el tacte, i el tacte esdevé un company inseparable de totes les accions educatives”.
El treball presenta un primer moviment –en què parla sobre el tacte educatiu i la seva formació- i un segon moviment, que recull les set notes: do –el testimoni i l’altre-; re –la percepció sensible i la sensibilitat perceptiva-, mi –la cura personal i un mateix-, fa –el misteri d’una novetat-, sol –l’horitzó-, la –l’ambient en la relació educativa i si –una conversa des del marge-.
Composició del Jurat
El presideix Joan Mallart, pedagog. Els vocals són Josep Gallifa, catedràtic de la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna de la URL; Montserrat Riera, pedagoga; Conrad Vilanou, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de la UB. Hi exerceix de secretari Marian Baqués, pedagog.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.