Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Víctor Gay/El Senyal) El Nadal del 2011 serà recordat, entre altres raons i pel que fa a l'Estat espanyol, per l'anunci d'ETA del cessament definitiu del que els terroristes anomenen "lluita armada". En principi es pot creure que la pau ha guanyat el pols a la violència.
 
Reaccions des de l'Església
Després de l'anunci, un seguit d'institucions públiques i cíviques han opinat, i l'Església -primer la d'Euskadi i també des de la Conferència Episcopal Espanyola- ha reaccionat.
 
El bisbe de la diòcesi de Bilbao, Mario Iceta, va ser un dels primers a manifestar-se: "Tots esperem la desaparició d'ETA, que anhelem que arribi com més aviat millor". També va qualificar l'anunci etarra de "pas molt positiu" i, com a bisbe, s'unia "a l'alegria de la societat". En referència a les víctimes, afirmava que "cal guardar-ne memòria i acompanyar-les amb tot el nostre afecte, i els oferim l'ajuda que els sigui necessària".
 
Per la seva part, el titular de la seu de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, va donar gràcies a Déu "per veure més propera, més ineludible i urgent la dissolució d'ETA". Tampoc no oblida les víctimes: "el seu dolor, que no ha cessat, no pot ser silenciat per la comprensible il·lusió social que ha generat la notícia". Igualment, el bisbe Munilla reconeix que la feina pendent encara és molt gran, i finalitza la seva carta dient: "Com a Església del Senyor, ens volem oferir a Déu i, amb el seu ajut, a tota la societat, com a instruments de reconciliació, per tal que les ferides obertes puguin cicatritzar".
 
El bisbe de la diòcesi de Vitòria, Miguel Asurmendi, també reacciona davant de l'anunci d'ETA, i espera que molt aviat la banda es dissolgui. No oblida tampoc els seus sentiments d'unió amb les víctimes, i reitera l'oferta de l'Església per ajudar en la reconciliació.
 
La nota de la CEE
La Conferència Episcopal Espanyola, per mitjà del seu portaveu oficial, el bisbe Juan Antonio Martínez Camino, feia públic un comunicat dels bisbes, que "s'alegren per la declaració del cessament de la violència terrorista", manifesten el seu desig del cessament absolut de totes les activitats terroristes i que "tant de bo que aquesta declaració d'ETA sigui un pas significatiu".
 
Els bisbes no obliden tampoc les víctimes del terrorisme: "estem amb elles", manifesten, i els expressen el seu "afecte, respecte i sincera solidaritat, i igualment a tantes persones que de forma directa o indirecta han patit els efectes del terrorisme", per reiterar que "estem amb les víctimes i demanarem sempre que se'ls faci justícia".
 
Respecte del futur, els bisbes espanyols demanen als membres d'ETA "conversió, és a dir, canvi de cor", tot assenyalant que "els terroristes no poden ni han de ser reconeguts com a representants polítics de ningú", tota vegada que "el terrorisme és una pràctica intrínsecament perversa, del tot incompatible amb una visió justa i raonada de la vida", i recorden que "cap catòlic no pot formar part d'una banda terrorista, donar-li suport ni encobrir-la".
 
El referent: instrucció pastoral del 2002
Les posicions de l'Església catòlica espanyola respecte del terrorisme es varen concretar fa nou anys, a través d'una instrucció pastoral, que precisament porta per títol "Valoració moral del terrorisme a Espanya, de les seves causes i de les seves conseqüències". Aquest text pastoral ha inspirat l'esmentat comunicat que comentàvem i que encara té un altre antecedent, en una altra instrucció pastoral: "Constructors de la pau".
 
En la instrucció del 2002, es defineix ETA com "una associació terrorista, d'ideologia marxista revolucionària", i que la seva estratègia és "la implantació del terror al servei d'una ideologia a tota la societat".
 
Convé assenyalar que, en la instrucció esmentada, els bisbes espanyols també afirmen que el document "no pretén oferir un judici de valor sobre el nacionalisme en general", que entenen com "una determinada opció política que fa de la defensa i del desenvolupament de la identitat d'una nació l'eix de les seves activitats", i que l'Església, com a mare i mestra de tots els pobles, "accepta les opcions polítiques de tipus nacionalista que s'ajustin a la norma moral i a les exigències del bé comú".
 
Per contra, "el nacionalisme en què es fonamenta ETA no compleix les condicions requerides per a la seva legitimitat moral", i clarament s'afirma que "el nacionalisme d'ETA és un nacionalisme totalitari i idolàtric" i que "ignora que qualsevol projecte polític que pugui merèixer un judici moral positiu ha d'estar al servei de les persones, i no pas a la inversa".
Als terroristes, ja els demanava "la necessitat de la conversió de cor com a únic camí per arribar a una pau veritable".
 
El document de referència dedica la seva última part a les víctimes, i considera que "entre les primeres obligacions dels cristians i de les seves comunitats tenim aquest acompanyament i atenció pastoral".
 
Després de les eleccions generals i amb la presència amb grup parlamentari propi de la formació independentista Amaiur, hi haurà unas nova oportunitat per la pau definitiva a Euskadi?
 
Text publicat a la revista diocesana El Senyal de Girona.