Bon Nadal! Trobar l’esperança a tota prova

Aquest ha estat un any molt romà per l’Església catalana. El Nadal se celebra amb l’exposició sobre Gaudí oberta al cor mateix del Vaticà. Per això, per felicitar el Nadal, hem pensat en un català il·lustre que fa gairebé cinquanta anys que viu a Roma. Monsenyor Valentí Miserachs, capellà del bisbat de Vic, compositor, organista i director de cor, és des del 1995 president del Pontifici Institut de Música Sacra, l’entitat més important de l’Església catòlica en la formació en aquesta disciplina.

En el text de la Lletra de Nadal que hem enviat aquest any, Miserachs diu que la mostra sobre Gaudí “serà com una presència permanent de l’art i de l’espiritualitat de Catalunya durant totes les festes nadalenques, al costat del monumental pessebre de la Plaça de Sant Pere”.

Aquest 2011, Valentí Miserachs va estrenar l’oratori “Noces de Sang” del mil.lenari del Sant Dubte d’Ivorra. Es va poder escoltar per primera vegada el mes de maig en tres execucions al bisbat de Solsona i serà presentat a Roma el 8 de juny de 2012, a la basílica de Santa Maria la Major. Miserachs és director i mestre de capella titular de la Capella Liberiana d’aquesta Basílica Major de Roma i canonge. Un esdeveniment que defineix com a “comiat musical al moment de deixar la presidència del Pontifici Institut de Música Sacra, després de disset anys en aquest càrrec des d’on he procurat que la vinculació de l’Institut amb Catalunya fos tothora present”.

A ell li hem demanat que escollís un text per felicitar el Nadal. Ens proposa un text del butlletí Comunitat monàstica de Bose, comunitat que aplega en un remot poblet dels Alps piemontesos homes i dones de diferents confessions cristianes, que s’obliguen als vots i a la vida monàstica. Amb aquesta reflexió monsenyor Miserachs ens desitja des de Roma bones i santes festes de Nadal.

(Valentí Miserachs) Són sempre d’actualitat les paraules de Dietrich Bonhoeffer (...): “La pèrdua de la memòria moral no és potser el motiu de l’esfondrament de tots els valors, de l’amor, del matrimoni, de l’amistat, de la fidelitat? Res no dura, res no s’arrela. Tot és a breu termini, tot és de curt alè. Però hi ha béns com la justícia, la veritat, la bellesa i, en general, totes les grans realitzacions, que demanen temps, estabilitat, ‘memòria’, altrament degeneren. El qui no està disposat a fer-se càrrec de la responsabilitat d’un passat i de donar forma a un futur, aquest tal és un ‘desmemoriat’, i francament jo no sabria com impressionar, afrontar, fer reflexionar una persona d’aquesta mena”.

Aquestes paraules, escrites fa quasi setanta anys, posen el problema de la fidelitat i de la perseverança; realitats que avui costa de trobar, paraules que ja no sabem declinar, dimensions que de vegades poden semblar fins i tot suspectes o superades, i de les quals només algun escadusser nostàlgic dels “valors d’abans” podria desitjar-ne la recuperació.

Ara bé, si la fidelitat és una virtut essencial en qualsevol relació interpersonal, la perseverança és la virtut específica del temps; aquestes virtuts ens interpel·len en la relació amb l’altre. No existeix valor ni virtut sense perseverança i fidelitat, Avui, en el temps esmicolat i sense vincles, aquestes realitats es presenten com un autèntic repte per a l’home, i encara més per al cristià. Com podríem reconèixer, però, la pròpia fidelitat sinó partint de la fe en Aquell que és fidel. En aquest sentit el cristià “fidel” és aquell que és capaç de tenir “memòria de Déu”, aquell que recorda l’actuar del Senyor: la memòria sempre renovada de la fidelitat divina és allò que pot suscitar i apuntalar la fidelitat del creient. I això és exactament el que, en el cor de la vida de l’Església. s’esdevé en l’Eucaristia. És allí, al cor de la nostra fe, que cal tornar per trobar l’esperança a tota prova, per retrobar un alè capaç d’obrir-nos a nous horitzons de vida plena, ja que res no podrà separar-nos de l’amor de Déu i de l’Evangeli que ens l’ha fet conèixer.

Tot l’equip de CatalunyaReligió.cat us desitja Bon Nadal!