Renovació Carismàtica, ACO, Església Plural, Sant Egidi, Opus Dei, i Caputxins, junts en una taula rodona

(Caputxins) Aquest dissabte es va celebrar la Trobada Fraterna de les comunitats caputxines de Catalunya, un aplec que es realitza cada any per gaudir del retrobament, reflexionar i enfortir la xarxa de relacions que potencien la Formació del Laics i la Pastoral en comú.

Enguany, sota el lema de "Comunió i Diversitat" es pretenia fer una experiència de fraternitat i diàleg amb grups d’Església de signe divers, en el benentès que no hi pot haver evangelització creïble si no hi ha comunió i unitat entres els catòlics. Per articular-ho va començar el matí amb una taula rodona formada per Ricard Martinez de la Renovació Carismàtica, Josep Lligadas de l’ACO, Josep M. Vallejo dels Caputxins, Ferran Blasi de l’Opus Dei, Joan Oñate d’Església Plural, i Jaume Castro de la Comunitat de Sant Egidi.

El diàleg va ser molt fluid i cordial, ressaltant tots els ponents l’oportunitat d’aquesta trobada que mostra com és possible la unitat fraterna en la diversitat de carismes i opinions. Les intervencions giraven entorn de tres qüestions: “Com veig la societat actual”, “Com se situa el meu grup respecte a la societat”, i “com veig la comunió entre grups a l’església”.

Diversos ponents varen coincidir en la necessitat de mirar el nostre món amb simpatia, amb empatia. En Joan Oñate, d’Església Plural, ressaltava la necessària acció transformadora dels cristians en el seu entorn, els ordes religiosos com a signes d’esperança i referents de relacions democràtiques i igualtat amb els laics, la importància de les petites comunitats interrelacionades en xarxa, el paper de la dona i el necessari canvi en el tractament dels divorciats i les persones homosexuals.

En Jaume Castro, de la comunitat de Sant Egidi, deia que la nostra societat no afavoreix les realitats associatives i comunitàries i estima poc el treball comunitari i gratuït. Els grups d’Església som bastant irrellevants però, en tant que “experts en humanitat”, podem ser minories creatives, sempre que ens edifiquem sobre principis espirituals: pregària, evangeli i servei als pobres com a germans.

En Ricard Martínez, de Renovació Carismàtica, assenyalava el relativisme i sincretisme del nostre món i el qüestionament de l’autoritat, i propugnava des del seu grup la creació de petites comunitats que com al “Pou de Sicar”, ofereixin aigua per saciar la nostra set i expandeixin l’experiència renovadora de l’Esperit Sant.

En Josep Lligadas, militant de l’ACO (Acció Catòlica Obrera), deia que no sabem com situar-nos davant de la societat i propugnava la fraternitat com la millor manera de ser feliç. Insistia que l’evangeli és Bona Notícia per als pobres i exclosos, i matisava que el testimoni és necessari però que si és explicat, millor. Així mateix recordava que més que la bondat del producte cal vetllar per la credibilitat del transmissor.

Mossèn Ferran Blasi, capellà de la Prelatura de la Santa Creu, va ressaltar algunes de les coses dites abans i va recordar la conveniència de rellegir i meditar els textos del Concili Vaticà II, així com de tenir cura dels mitjans de comunicació. Ressaltà també la significativitat d’esdeveniments com les Jornades Mundials de la Juventut i l’Atri dels Gentils.

Fra Josep Manuel Vallejo veia els nostres contemporanis amb por, molta solitud, desorientats i sense un sentit, amb un gran desig d’ésser escoltat i estimats i amb un gran deler d’espiritualitat. Recordà con fra Jacint Duran diu que Jesús té una mirada a la realitat diferent a la nostra i com davant d’una multitud desesmada i desesperançada diu: “la collita és abundant, envieu segadors”. Segons ell la manera franciscana d’atansar-se al món és plantar una fraternitat on es visqui vida de família entre frares i laics, fraternitat orant, fraternitat de taula on tothom és convidat i on s’acull tot tipus de persones.

En conjunt, una experiència reeixida de diàleg fratern, en comunió, des de la diversitat i les opinions contrastades. Tal com deia Josep Lligadas: “Parlar amb persones molt diferents a les del meu grup, m’ajuden a relativitzar, a contrastar i enriquir la meva mirada”

Al centre de la trobada, l’Eucaristia a la cripta de Pompeia, presidida pel germà provincial Gil Parès, amb cants i una ambientació molt cuidada. Al costat de l’altar hi havia un mur fet de caixes de cartró amb els noms dels 12 apòstols a la base i a sobre els dels participants a manera de pedres vives que formen l’edifici de l’Església coronat amb la pedra angular que és el Senyor-Jesús.

Després del dinar, festiu com sempre, Jordi Llisterri, director de Catalunyareligio.cat, va parlar de la seva visió de l’Església catalana actual. A partir d’uns gràfics ens va mostrar com, tot i el descens numèric, la nostra realitat no és diferent de la d’Europa i, sobretot no som “l’Holanda del sud”. Per exemple, en la recent enquesta sobre valors a Catalunya de l’Observatori de Valors de la Fundació Lluís Carulla, un terç dels catalans diuen pertanyen a alguna associació, i entre aquests, les associacions religioses (9%) estan per sobre dels sindicats (5%) o dels partits polítics (3%).

Va insistir en la notable presència de l’Església en l’Ensenyament, en l’Educació en el Lleure, en l’Acció Social i en la Formació-Espiritualitat, essent encara un dels pilars de la vida social. Amb gairebé 7.000 centres de culte i uns 8.000 preveres, religiosos i religioses (a ple temps), l’Església a Catalunya es pot equiparar a una “gran empresa” amb un extensa presència al territori. Va mostrar, en suma, que l’Església encara té moltes possibilitats i el que cal és fer-les rendir.

Al final de la tarda, ens vam aplegar amb els nois i noies de l’Esplai de Pompeia i el grup Bufanúvols ens va fer ballar tots danses d’arreu del món i van explicar diversos contes.