Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Després de 14 anys, el Tribunal Constitucional ha resolt a favor de la Generalitat el conficte sobre més d'un centenar d'obres d'art del Monastir de Sixena (Osca). Les peces estan repartides entre el MNAC i el Museu de Lleida.

La sentència ha  estat mal rebuda per ls autoritats aragoneses, com l'alcalde la Sigena, Alfonso Salillas, segons informava aquest dijous El Heraldo de Aragón. Salillas parlava de sentència "vergonyosa". El defensor de l’ajuntament d’aquest municipi assegura que “hi ha altres maneres de recuperar les obres”
 
En el marc de la polèmica sobre la propietat de les obres del Museu de Lleida, les editorials publicades els darrers dies a El Heraldo mostren el malestar per la sentència. Una, titulada "Sentència sense justícia", l'altra "Un patrimoni dispers i arrebatat". El Heraldo de Aragón afirma que "En el seu desmesurat afany per apropiar-se del patrimoni aragonès i retindre'l sense atendre a raons, la Generalitat va promoure davant el Constitucional un conflicte contre el govern aragonès". I que “Eugeni Gay, magistrat conegut per les seves posicions nacionalistas, ha estat l’autor d’aquesta polèmica sentència”
 
Mentrestant el diari El Segre parla de la “satisfacció a cultura per un altre litigi favorable”. I afirma que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell veu "elements de similitud" entre Sixena i el litigi amb Barbastre. Catalunya té obert un litigi per la propietat de 113 obres d’art sacre que reclama el Bisbat de Babastre.
 
L’any 1976, un petit grup de monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que vivia a Sixena es va traslladar a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). En aquella època, el monastir pertenyia al Bisbat de Lleida i el centenar d’obres d’art que tenien les van deixar al Museu de Lleida. A principis dels vuitanta el bisbe Ramon Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres. La compra es va  completar el 1992. En total el govern de Jordi Pujol es va gastar 50 milions de pessetes. L’any 1997 el govern d’Aragó es va assabentar d’aquesta adquisició i al 1998 va demanar el dret de retracte. La Generalitat va plantejar al Constitucional un conflicte de competències, que després de 14 anys s’ha resolt a favor seu.