Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Claret) Societat, Creença i Pensament és el cicle sobre humanisme i noves tecnologies que organitzen La Salle i l’Institut de Tecnoètica a la Sala Pere Casàldàliga de la llibreria Claret de Barcelona. El cicle es va iniciar aquest setembre. En aquest vídeo podeu veure un resum de la sessió del 19 de gener sobre «Tecnologia i Salut. Els reptes de la medicina del futur».

Hi van participar Carles Fàbregas, coordinador de Telemedicina i cap del Servei de Mitjans Audiovisuals de l’Hospital Sant Joan de Déu; Elisabet Golobardes, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica de La Salle Campus Barcelona; i Ramon Maria Nogués, catedràtic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB; moderats per, Diego Agudo, degà de la Facultat de Ciències de la Salut de La Salle Campus Madrid.

El proper dijous 16 de febrer es farà una sessió sobre Tecnologia i Fe, amb la participació de Francesc Grané i els filòsofs Pere Lluís Font i Josep Maria Esquirol.

En la sessió sobre “Tecnologia i Salut. Els reptes de la medicina del futur” Carles Fàbregas va explicar en què consisteix la “telemedicina”, una nova eina al servei de la salut que combina la tecnologia i la medicina. No es tracta solament d’utilitzar els mitjans tècnics per la millora en el diagnòstic i el tractament, sinó per a millorar la qualitat de vida dels pacients, ja que es pot fer el diagnòstic i el seguiment a distància, evitant desplaçaments. A més el sistema també suposa un estalvi per l’administració ja que optimitza la despesa. Cal però, apostar per canviar el model per fer aquest tipus de medicina.

Elisabet Golobardes, que representava a la part tecnològica, va defensar davant d’alguns estereotips, la cara amable de la tecnologia i dels informàtics, ja que són decisius en el disseny, programació i manteniment dels aparells que ajuden als metges a fer un diagnosi més ràpid, acurat i precís, com també en la millora del tractament. Destacar la seva aportació en la gestió de dades facilitant-ne el seus accés als professionals mèdics per fer consultes i prendre decisions. L’expedient únic del malalt consultable des de qualsevol part del país, n’és un clar exemple. Va fer esment la importància de les TIC en la medicina actual.

Ramon M. Nogués va aportar la vessant antropològica destacant que la tecnologia aplicada a la salut ha millorat en molt la qualitat de la vida de les persones i que aquesta millora s’ha donat en aquets darrers anys. Aquestes avenços, però han generat unes situacions noves que plategen qüestionaments de caire ètic i antropològic com: un desig desenfrenat d’allargament de la vida, les qüestions bioètiques entorn al final de la vida, els embrions, els transplantaments, etc…, que no poden deixar a les persones indiferents i que no les poden afrontar amb un sentit utilitarista sense discerniments ètics. Va finalitzar dient que la tecnologia sempre ha d’estar al servei de l’home i que en el camp de salut no es pot oblidar que tracta amb persones i com a tal les ha de tenir en compte.