(Bisbat de Girona) El capvespre del divendres 24 de febrer va tenir lloc l'acte oficial de la inauguració de la restauració i accessibilitat de les torres romàniques de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols, la del Fum (S .X) i la del Corn (S. XI), situades a banda i banda de la façana de l'església del Monestir, i que emmarquen la Porta Ferrada. Aquestes dues torres eren part del sistema defensiu del Monestir, en tenia 7 de torres. Tot i que al llarg de la història ambdues torres havien tingut reparacions puntual, una transformació tant important com la d'ara gairebé l'hem de situar en temps de la comtessa Ermessenda l'any 1057, quan es va reforçar el elements defensius del monestir, que havien estat arrasats per un atac musulmà unes dècades abans. Ara les torres formen part d'un circuit visitable que combina història, cultura i contribueix a entendre, una mica millor, l'origen i la funció defensiva del Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
En les paraules de benvinguda del bisbe Francesc Pardo va remarcar que "aquest temple, des de temps llunyans, ha tingut i té les portes obertes i unes taula parada per anunciar a tothom aquell que és la Paraula de Vida, la Bona Nova o Evangeli, per refer les forces amb l'aliment que és el seu Cos, el pa de Vida, per pregar i refer l'experiència de Déu" així com també que "estem en un dels espais més entranyables. Aquí mateix, a tocar a la torra del Fum, s'ha trobat un bocí de pedra de granit, fragment d'una ara o altar del segle cinquè. És el testimoni de la fe d'un poble, que al voltant d'una tomba buida - el martirium -, que es pot veure al costat de la torre del Fum, bastí un lloc de culte dedicat a un màrtir anomenat Feliu. Aquí resta aquesta petjada d'història i de fe. Fa més de mil anys aquí en aquest recer, una comunitat a on aprendre a viure fiant-se de Jesús, a pregar, a compartir, a cercar la pau, a estimar sense posseir. Nosaltres som hereus d'aquest llegat." I és per això que "se'ns recorden les nostres arrels cristianes que han continuat donant fruit a la parròquia, a l'Esglesia, però també han configurat el que podem anomenar A.D.N. del nostre país, ciutats, viles i pobles." Tot seguit el cor parroquial va interpretar un himne gregorià, Jesus Dulcis memoria.
Després de les paraules del nostre bisbe, va intervindre l'alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, que va agrair el suport i la complicitat de totes les institucions que hi han col·laborat, i que ara es pot gaudir d'un nou i magnífic mirador de la Costa Brava. Maria Alsina, delegada general de "La Caixa" a Girona, va recordar que l'obra social, en el programa "Romànic Obert, ha invertit més de 18 milions d'euros en 5 anys, i concretament aquí hi ha aportat 150.000,- €.
Seguidament el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, va mostrar la seva satisfacció en del resultat d'aquesta intervenció. I finalment el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va cloure els parlament institucionals amb unes paraules que mostraven la seva satisfacció per com ha quedat la restauració, i al mateix temps l'esforç de complicitat i de mútua col·locació de les institucions: Bisbat de Girona, Ajuntament de Sant Feliu, Diputació de Girona, obra social de "La Caixa" i la Generalitat de Catalunya, per finançar projectes que ajudin a la cultura, a la promoció turística i mantenir el llegat de la història, especialment en aquest moment de crisi. El cor parroquial, dirigit pel mestre de capella de la parròquia, sr. Josep Maria Garcia Plaja, va clourà l'acte amb la interpretació de l'himne de la Porta Ferrada.
Posteriorment es va fer un recorregut per les torres i les diferents dependències restaurades, sota el guiatge i comentaris del rector de la parròquia, mossèn Jordi Reixach i de l'arquitecte Albert Pla. Fou un vespre important, dia de joia per Sant Feliu, per la parròquia, per l'església diocesana. Aquestes obres clouen una transformació que ha durat més de 3 any i ha costat un milió d'euros, finançat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'obra social de "La Caixa".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.