Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(BTV) Aquesta setmana el programa de Barcelona TV Respira!, dirigit i presentat per Lluís Reales, parla d'alguns dels joves que encara avui segueixen sentint l'anomenada "crida de Déu". Per què opten per aquesta vida? És un error prendre una decisió tan determinant quan encara un no és prou madur? O és que, justament, els que es llencen a la vida religiosa han madurat més aviat de l'habitual?
 
Sergi Sicília té 26 anys. Als 20 va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona. Té clar que és jove. Té clar que no és fàcil. Però se sent segur de la decisió presa, i no creu que estigui perdent la seva joventut. Ell necessitava donar sentit a la seva vida, tot i que també somiava amb casar-se i ser pare. Deú l'ha salvat, assegura.
 
Merche Mañeru no té tan clar que sigui del tot adequat prendre aquesta decisió quan un és molt jove, però també pensa que depèn del que viu cadascú i de la maduresa que el conforma. Ella tenia 28 anys quan va decidir entregar-se a Déu. Abans, va viure com qualsevol de nosaltres: tenia una feina, tenia amics, vivia solia, entrava i sortia quan volia... Però
necessitava un compromís més gran a la seva vida. I Déu li ha donat això. Ella s'ha pres el seu temps i, ara, se sent feliç.
 
També parlarem amb Manuel Villegas, psicòleg, qui assegura que la vivència dels joves entorn la vida consagrada ha variat amb el temps. Han passat de buscar benefici i prestigi social, a cercar una vida entregada als demés.
 
I com cada setmana, Begoña Odriozola ens fa partícips de les seves reflexions. Com són aquests joves religiosos? Quin paper juga l'espiritualitat a la vida dels joves d'avui dia?
 
El programa s’emetrà el proper diumenge 4 de març a les 22h.