(David Casals/CR) En la gran majoria dels casos, sortim d'un funeral amb les mans buides. Bé, normalment sota el braç es duu un recordatori, i poca cosa més. Ara bé, el comiat del pastor protestant Enric Capó de diumenge passat, que va morir el divendres 9, va ser diferent.
La família de l'Enric, de tradició protestant des de fa més d'un segle, va voler obsequiar als assistents amb un objecte: una planta. Símbol de la vida, de la vida que comença després de la mort, de la vida eterna, del descans en la pau del Senyor.
Tanmateix, així es feia un homenatge a l'Enric, un teòleg prolífic, que fins i tot, va fer incursions en la poesia, una de les quals partia precisament d'una senzilla planta:
La Planta
Si algun dia em voleu fer un regal,
no em regaleu una flor:
naturalesa trencada, violentada, morta...
Si algun dia em voleu fer un regal,
regaleu-me una planta:
viva, plena d'esperança i de futur...
Quan em mori, si ho recordeu,
no m'envieu flors.
Planteu una planta al vostre jardí
i expliqueu-li com ens estimavem.
L'Enric no volia corones, sinó quelcom senzill i auster, com ho són els llocs de culte protestants, on l'únic protagonista hauria de ser la Paraula. I plantant una planta és la millor forma d'homenatjar-lo, com ens recordava en aquest text, que va escriure l'any 2000 pel butlletí d'una de les comunitats on va pastorejar, la Primera Església Protestant de Barcelona Centre al carrer Tallers.
Avui dia, els enterraments són curts: en el tanatori i més a les grans ciutats hi ha pressa, i es té poc temps per recordar el difunt, ja que després d'una ceremònia n'ha de venir una altra, i així durant totes les jornades.
Tot i els límits temporals, el comiat a l'Enric Capó va servir per donar gràcies. Per un testimoni a una persona que vi viure en pròpia carn què significava ser membre d'una comunitat perseguida.
Viví els temps obscurs del franquisme, quan no hi havia llibertat religiosa. Va dirigir durant molts anys la revista evangèlica 'Carta Circular', fins que l'anyh 1972 fou intervinguda per les autoritats franquistes i fou jutjat davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP), tot i que al final fou absolt.
Biblista. Administrador de l'Hospital Evangèlic. Pastor. Conferenciant. Ecumenista convençut. Teòleg progressista i defensor d'un dels principis de les esglésies protestants històriques: lluny de fonamentalismes, 'Ecclesia reformata, semper reformanda'.
"Ens va ensenyar a pensar i actuava responsablement. No va imposar cap doctrina. Parlava de Karl Barth als anys seixanta, cosa insòlita en el protestantisme i catolicisme de l'època", va recordar en la seva intervenció Samuel Fabra, de l'església de Tallers.
"És un exemple de vida entregada totalment al servei del Senyor. Va morir amb les botes posades", va senyalar el president de la comissió permanent de l'Església Evangèlica Espanyola , Joel Cortès, ja que casualment, el dia en què se celebrava l'enterrament, es complien 56 anys de la seva ordenació com a pastor.
"És una vida de servei i fidelitat, amb una mentalitat que havia anat evolucionant, i ara amb 81 anys llegia lligres de mecànica", va afegir.
En l'enterrament, van assistir-hi representants d'altres denominacions evangèliques, del Consell Evangèlic i de la Ferede, i personatges històrics dins del camp protestant, com Benjamí Planes. També hi van assistir els teòlegs i bíblistes de l'àmbit catòlic com Armand Puig, Antoni Matabosch, Agustí Borrell, i Pere Casanellas, entre molts altres, i el delegat d'ecumenisme Jaume González-Agapito. Representant el Govern hi va assisitir el director d'Afers Religiosos, Xavier Puigdollers.
In Memoriam from Iglesia Evangélica on Vimeo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.