El monjo de Montserrat Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

(Abadia de Montserrat) El pare Josep Massot, monjo de Montserrat i director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012, guardó a la trajectòria instituït per Òmnium Cultural a proposta de la seva Junta Consultiva l’any 1969. Segons les bases, el Premi s’atorga “a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

Aquí podeu llegir el comentari de Carles Torner.

El nom del pare Josep Massot i Muntaner s’afegeix als de Joan Oliver, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Josep M. de Casacuberta, Joan Coromines, Marià Manent, Pere Calders, Enric Valor, Xavier Benguerel, Miquel Batllori, Miquel Martí i Pol, Joan Triadú, Jordi Sarsanedas, Josep Benet, Avel·lí Artís i Gener, Joaquim Molas, Josep Palau i Fabre, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Josep M. Espinàs, Antoni M. Badia i Margarit, Joan F. Mira, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Joan Solà, Jaume Cabré o Albert Manent, guardonat l'any passat.

L’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012 tindrà lloc el dimecres 13 de juny, a les 20h, al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Josep Massot i Muntaner

Nascut a Palma, l’any 1941, Josep Massot es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1962), i va seguir cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb R. Aramon i Serra i Joaquim Molas. Monjo de Montserrat des del 1962, va ser ordenat sacerdot, després dels estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia, el 1971 i des d’aquell mateix any és director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ha estat director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica i actualment dirigeix Serra d’Or i Randa. Forma part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986), i d’Estudis Romànics i del consell editor d’Els Nostres Clàssics. Durant tres cursos va ser professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i al llarg de molts anys ha ensenyat català i literatura al clericat de Montserrat.

Ha donat nombrosos cursets i conferències arreu dels Països Catalans i en algunes universitats estrangeres i ha assistit sovint a congressos i altres reunions científiques. Va ser secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1973 al 1993, i d’aleshores ençà n’és conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie “Estudis de llengua i literatura catalanes”, fundada el 1980. Ha estat president i vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. És vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual pertany des del 1999, i secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual és membre des del 2000. Pertany igualment a la Societat Verdaguer i a la Societat d’Onomàstica, és membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Ha publicat més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals Els mallorquins i la llengua autòctona (1972 i 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Els creadors del Montserrat modern (1979), els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) -de l’arxiu de la qual és conservador-, Georges Bernanos i la guerra civil (1989; traduït al francès el 2001 i en alemany el 2002) i tot un seguit d’altres obres sobre els diversos aspectes de la guerra civil, de l’exili i de la resistència interior, especialment a les Illes Balears.

Ha rebut el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra; el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner, pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner. Ha rebut igualment el Premi Ars Magna 1999 de la Casa Catalana de Mallorca i el Reconeixement de Mèrits 2000 del Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1996 i el 1998 ha estat nomenat doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears.