Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) “Des de la sentència sobre l’Estatut i les conseqüències que ha tingut i que pot continuar tenint, fins a la situació de la llengua en alguns territoris del nostre àmbit lingüístic i fins a les barreres posades als mitjans de comunicació audiovisuals que emeten des de Catalunya”. Són alguns exemples que ha posat aquest divendres l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en la seva intervenció durant el lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or d’aquest any. A aquestes “dificultats que la nostra llengua i la nostra cultura van trobant d’una manera creixent” hi ha afegit “la disminució creixent de les humanitats en l’àmbit universitari, amb les conseqüències que això té en l’àmbit de la cultura”.

Davant d’aquesta realitat, l’Abat ha reclamat davant la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, “crear consensos, com més majoritaris millor, a nivell dels qui tenen la responsabilitat de gestionar la cosa pública”. “Hi ha hagut en la història èpoques molt més pitjors que l’actual. Per tant hem de continuar treballant, i fer-ho units en allò que és fonamental per a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre País, amb la complicitat positiva de la societat civil i el suport de les institucions públiques”, ha dit l’abat.

“Davant d’aquest panorama, que manifesta d’alguna manera el panorama general del País, cada vegada se sent més la demanda de veus que infonguin esperança”, ha demanat l’abat Josep Maria Soler.

Aquí podeu llegir el text complet de la seva intervenció en la que també ha elogiat el treball de 40 al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat del pare Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’aquest any. En l’acte, se li ha entregat un volum amb la seva bibliografia, preparat pels col·laboradors i familiars com a obsequi sorpresa.

Josep Maria Soler. Premis “Serra d’Or” 2012.

M. H. Presidenta del Parlament, Autoritats, Senyores i Senyors:

Enguany hem canviat el format de la concessió dels premis “Crítica Serra d’Or”. Hem canviat el format, però l’esperit és el mateix. Una trobada entorn de la nostra revista “Serra d’Or” per fer públics els guardons atorgats a les obres i els autors que els jurats de les diverses especialitats han considerat millors. Felicitats a tots els premiats!

Aquesta trobada anual ens permet d’alguna manera prendre el pols a la cultura catalana, sobretot en l’àmbit de les publicacions. I cada any ens permet de constatar la vitalitat i la creativitat que té la nostra cultura, així com la incorporació periòdica de noves generacions. Ens n’hem d’alegrar, perquè es tracta d’una realitat ben viva i molt plural. I, a més, amb una capacitat de relació transversal que fan bé a la cultura i al País. Però, malauradament, aquesta darrers anys hem hagut d’anar constant les dificultats creixents que troba l’activitat editorial a causa de la crisi econòmica amb les retallades que implica. I encara no se’n veu el final.

Aquests darrers anys hem hagut de d’anar constatant, també, les dificultats que la nostra llengua i la nostra cultura van trobant d’una amanera creixent. Des de la sentència sobre l’Estatut i les conseqüències que ha tingut i que pot continuar tenint, fins a la situació de la llengua en alguns territoris del nostre àmbit lingüístic i fins a les barreres posades als mitjans de comunicació audiovisuals que emeten des de Catalunya. També hem de constatar la disminució creixent de les humanitats en l’àmbit universitari, amb les conseqüències que això té en l’àmbit de la cultura.

Davant d’aquest panorama, que manifesta d’alguna manera el panorama general del País, cada vegada se sent més la demanda de veus que infonguin esperança. No és fàcil de fer-ho quan no es poden oferir dades concretes de millora, perquè encara sembla que no hem arribat ben bé a tocar fons. De tota manera, constatem que la unitat en la defensa de la cultura i de la llengua ha estat clau en els moments de més dificultats, per no parlar dels moments passats de d’opressió cultural i lingüística. Hi ha hagut en la història èpoques molt més pitjors que l’actual. Per tant hem de continuar treballant, i fer-ho units en allò que és fonamental per a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre País, amb la complicitat positiva de la societat civil i el suport de les institucions públiques. Tal com diu la saviesa popular, és la unió que fa la força. I, a nivell d’unir-nos, hi podem fer més. Molta gent de Catalunya espera que hi fem més, també a nivell de crear consensos, com més majoritaris millor, a nivell dels qui tenen la responsabilitat de gestionar la cosa pública. Potser en el moment actual, el missatge d’esperança que podríem donar a la societat fóra el del consens majoritari i del treballar plegats en les qüestions fonamentals per al País, per la nostra cultura i per la nostra llengua.

L’acte que estem celebrant és ja un motiu de joia i d’esperança enmig de les dificultats. Joia per constatar la vitalitat i la capacitat creativa de la nostra cultura i de la nostra llengua. I esperança perquè ens hem aplegat persones i representats d’institucions diverses amb el desig de dialogar i de construir sinèrgies de present i de futur.

Enguany, en aquest acte, hi ha un altre fet important que hem de festejar: la concessió del premi d’Honor de les lletres catalanes al P. Josep Massot i Muntaner, director de “Serra d’Or” i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i ànima des de fa molts anys de l’acte que estem celebrant. Aquesta concessió coincideix amb els seus 70 anys de vida i amb els 40 de direcció de les nostres Publicacions. En la seva discreció, el P. Josep Massot sol dir que el premi li ha estat atorgat a ell perquè cal fer-ho a una persona concreta, però que en darrer terme el premi va adreçat a tota l’activitat del Monestir de Montserrat a favor de la llengua y la cultura catalanes. Sigui com sigui, cal dir que sense el treballa abnegat i pacient del P. Josep Massot l’activitat cultural de Montserrat fóra menys rica en força aspectes i l’activitat editorial probablement seria molt més limitada.

En complir els 70 anys d’edat i els 40 de direcció de l’editorial montserratina, el personal de Publicacions i els seus germans monjos li hem volgut oferir un volum amb la seva bibliografia, compilada per Josep Moran i amb un pròleg d’August Bover; ho hem treballat secretament amb il•lusió i hem aconseguit que el P. Massot, malgrat la seva perspicàcia, no se n’ha assabentat fins ara. A més dels auguris i de l’agraïment adreçats a ell, ens ha semblat que seria un instrument útil per als investigadors i estudiosos de les disciplines que el P. Josep Massot ha tractat en els seus múltiples escrits.

Aquesta bibliografia, però, no és un terme, sinó un elenc obert a nous títols i a noves investigacions i publicacions, perquè, per dir-ho amb les paraules bíbliques del llibre del Cohèlet, desitgem que pugui continuar “escrivint amb exactitud paraules verídiques” (Coh 12, 10).

Enhorabona P. Josep! I moltes gràcies a tots vostès per la seva atenció!

+ Josep M. Soler, Abat de Montserrat