Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Victòria Molins/CR) Enguany ens hem reunit una altra vegada el dia 5 de maig en aquesta Trobada anual, per presentar uns nous testimonis entre els pobres de germans que ens han precedint en aquesta tasca, han lliurat les seves vides i ara gaudeixen ja de la plenitud del Regne.
 
La diada va tenir lloc en el Col·legi de Teresianes del carrer Ganduxer, obra de Antoni Gaudí. A les 10:30, vam obrir l’acte amb una pregària i la lectura d’un text de l’Evangeli. La conferència sobre “Espiritualitat en temps de crisis” va estar a càrrec de Gaspar Mora, reconegut Teòleg, que ens va engrescar a tots els pressents amb la seva crida a viure la fe des de l’estimació i el lliurament als altres, després de fer uns comentaris molt adients sobre la crisi actual i la manera de viure des de la nostre espiritualitat cristiana que comporta un canvi personal si volem que també canviïn les estructures. Les seves paraules van ser un bon començament que va continuar el Cardenal, Lluis Martínez Sistach, -que volgué fer-se present en la trobada durant una estona- agraint-nos les diferents tasques realitzades per tots els qui formem part del Secretariat de Marginació.  Al descans vam aprofitar per visitar els estands de les diferents associacions que s’havien col·locat en la bonica galeria que envolta l’edifici de Gaudir.
 
La segona part de l’acte va ser d’allò més emocionant. Es tractava de fer l’homenatge als dos testimonis que es presentaven aquest any i dels quals s’ha fet quart el llibret  de la col·lecció “Testimonis entre els pobres”: La Rosa Navarro i el “Pare Paco”. Victòria Molins va ser l’encarregada de presentar el fulletó i d’explicar el perquè d’aquets dos testimonis.  Però el moment més emotiu va ser el d’una taula rodona amb les experiències de quatre persones que representaven diferents Associacions en favor dels desafavorits.
 
En primer lloc vam tenir el privilegi de sentir l’experiència íntima que ens va regalar la Mercè Riera, cofundadora del Centre d’acollida “El Xiprer”, de Granollers. Durant un quart d’hora, la Mercè va tenir a tot el saló d’actes en un silenci sobrecollidor pendent de les seves paraules. I és que no es tractava d’una narració de fets, sinó de la comunicació d’una experiència de Déu que ella va anomenar “presencia”.  Malgrat pugui semblar que parlar d’experiències místiques no tingui avui sentit, potser és perquè no hem assolit bé aquesta paraula: el gran misteri de la presència de Déu en nosaltres amb una manifestació més conscient, que pot fer canviar completament, i en un moment determinat, les nostres vides. Això és el que ens va deixar entreveure la Mercè amb la seva comunicació. Va ser des de aquesta experiència que “El Xiprer” ens va entusiasmar a tots  i els vam saber valorar.
 
La Conchi Plaza era la següent participant en la taula rodona i, també ho va fer des de la seva experiència al costat d’un dels homenatjats,  el “Pare Paco”.  Explicant tot el que per a ella havia estat el viure molt a prop seu i el que havia aprés, ens va mostrar allò que una persona des de la seva petitesa i senzillesa pot fer a favor dels altres. L’obra de “Dit i Fet” de la qual ‘era fundador gairebé sense pensar-ho com diu el seu nom, prenia així un relleu especial com a resposta a una altra crida del Senyor d’estar al costat dels pobres fent-se com un més d’ells i compartint-lo tot fins al final de la seva vida. I és que el Paco només va fer una cosa molt evangèlica: acollir en un espai de la parròquia, aleshores lliure, homes que vivien al carrer, i fer amb ells una família que aconseguissin junts el que era impossible per separat.  Les paraules de la Conchi van ser ratificades amb l’emocionant participació d’un dels homes de “Dit i Fet” que va estar al seu costat durant molts anys i que tots coneixem pel nom de “Juanito”.
 
De fer memòria i homenatge de Rosa Navarro, la primera mare de les Aldees SOS de Catalunya, es va fer càrrec el seu antic Director, Josep Peña. Després de fer una petita història d’aquesta associació a nivell mundial, es va referir als seus començaments a Catalunya i, concretament a la llar de la Rosa Navarro i els seus nou fills a Sant Feliu de Codines. Ens va fer admirar, a tots els presents, la tasca d’aquestes dones generoses que són mares de nens que estan en situació de risc per diferents motius, acollint-los en un ambient d’autèntica llar.
 
La taula rodona va tenir també un altre moment emocionant amb la participació, des del pati de butaques, d’un dels fills de la Rosa Navarro que va mostrar, en nom de tots els germans, l’agraïment per la mare que va fer d’ells unes dones i uns homes amb la seva completa dedicació, agraint també a les Aldees SOS i a tots els que havíem fet possible aquest homenatge a la seva mare, que els feia tan feliços.  Una bona part dels presents ens vam quedar a dinar i compartir les experiències i comentaris sobre l’acte.  I abans de començar la  sessió de la  tarda, la Victòria Molins, va explicar a tots els que ho van voler fer una visita “turística”, la part de l’edifici de Gaudí i la seva simbologia teresiana de “El castillo interior o las Moradas” en la que es va fixar el gran arquitecte català amic de Sant Enric d’Ossó, fundador de la Companyia de Santa Teresa.
 
El dia va acabar amb la projecció i el Cineforum sobre la pel·lícula El niño de la bicicleta dirigida per Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne i protagonitzada por Cécile De France, Thomas Doret i Jérémie Renier.