(Ajuntament de Barcelona) L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, s’ha unit aquest matí per primera vegada amb el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). El motiu de la trobada ha estat mostrar el compromís del Govern Municipal amb el fet religiós, expressar la voluntat del govern municipal de treballar conjuntament, i donar un nou impuls a les relacions entre l’Ajuntament i les religions de la ciutat.
A la reunió han assistit, a més de l’alcalde Trias, la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila; Mohammed Halhoul, president del GTER, portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya i Secretari de la Federació Islàmica de Catalunya; Mohammed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCat); Guillem Correa, Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya; Daniel Rodríguez, membre de la Junta Permanent de la FEREDE (Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España); Joan Garcia, Arxiprest i Vicari General de l'Església Ortodoxa Espanyola - Patriarcat de Sèrbia; Jorge Burdman, responsable del Departament de Pau i Diàleg Interreligiós - Comunitat Israelita de Barcelona; Joan Hernández Serret, director del GTER; Jordi Giró, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull; i Ignasi Garcia i Clavel, director d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona.
Trias ha volgut agrair la gran tasca que realitzen les comunitats religioses a la nostra ciutat i ha recordat que el fet religiós “és un dels elements que cal tenir en compte en la construcció de la nostra ciutat”. L’alcalde també ha volgut recordar la feina social que realitzen les confessions religioses, “la seva labor social ens dona forces per sortir de la crisi, fan un servei fonamental que suma en la construcció de la ciutat”.
El GTER és una entitat creada l’any 2005 i formada per les institucions religioses presents a Barcelona amb l’objectiu de promoure la pau i l’harmonia entre religions, sent un punt de referència per al diàleg pràctic i el treball conjunt. Des de la seva creació, el GTER s’ha convertit en un grup de referència i sense precedents històrics i geogràfics.
Per la importància d’aquest grup, Xavier Trias, els ha demanat la seva col·laboració a l’hora de fer pedagogia per la comprensió i la convivència en els barris, i que ajudin a la integració de les comunitats religioses en el teixit veïnal de cada districte.
L’alcalde també els ha recordat que la regidoria de Dona i Drets Civils ha impulsat una Mesura de govern per al reconeixement del fet religiós, la garantia de la llibertat religiosa i la millora de les relacions entre les comunitats religioses i l’Ajuntament de Barcelona, “aquesta mesura de govern és una mostra més de com l’Ajuntament, a través de la regidoria de Dona i Drets Civils, treballa per garantir la llibertat de les persones en el fet religiós i unir els nostres llaços de col·laboració i per lluitar plegats contra l’estigma que en moltes ocasions suposa la religió”.
Per aconseguir aquests objectius, i iniciar així una nova etapa de més sensibilitat pel fet religiós segons les diverses realitats d’implantació que les famílies religioses tenen a Barcelona, reconeixent tots els elements que aquest fet té per a la millora de la vida humana i l’increment de la cohesió social, l’ajuntament, a través de la regidoria de Dona i Drets Civils, posarà en marxa tot un seguit d’actuacions:
-Es crearà la figura de la direcció d’afers religiosos amb la voluntat de mantenir, augmentar i potenciar les relacions amb les confessions, centres, grups i comunitats de la ciutat.
-Impulsar la relació fluida i continuada amb els responsables de les confessions establertes a Barcelona, així com de les federacions, agrupacions i centres d’àmbit religiós per afavorir el contacte i coneixement mutu i millorar la fluïdesa de la relació institucional.
-Configurar un model de relació continuada amb els diversos òrgans municipals i en especial amb els districtes, a fi de coordinar i col·laborar en la gestió dels temes religiosos assessorant en la resolució de les qüestions que es puguin presentar entre l’Administració municipal i les confessions religioses.
-Dur a terme el canvi d’ubicació de l’Oficina d’Afers Religiosos cap a un espai de més centralitat i més accessible per a les comunitats, i ampliar les seves funcions perquè de manera proactiva intervingui en els territoris per afavorir la relació entre les comunitats i els centres de culte amb el teixit veïnal i comercial.
-Potenciar la relació institucional amb els organismes de caire estatal i internacional que tinguin una especificitat en el tractament del tema religiós.
-Vetllar per l’acompliment dels acords internacionals entre l’Estat i la Santa Seu de l’any 1979, en tot el que sigui de competència municipal, així com dels acords del 1992 entre el Govern de l’Estat i les confessions religioses que disposen d’arrelament notori: protestants i ortodoxos, jueus i musulmans, entre d’altres.
-Coordinar-se amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya en tot el que pugui ser d’interès comú i estigui relacionat amb la ciutat de Barcelona, i obrir la possibilitat de dur a terme actuacions conjuntes i millorar la relació amb el Ministeri de Justícia per tal de fer el seguiment del Registre d’Entitats Religioses i intercanviar informació sobre matèries d’interès religiós a Barcelona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.