Coincidint amb la jubilació del pare Andreu Marquès com a professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya, el 29 de juny de 2009 va rebre aquesta laudatio en nom de la Facultat que recull la seva trajectòria i dedicació.
(Sergi Gordo) El Sr. Degà, juntament amb els membres del Consell Permanent de la nostra Facultat de Filosofia de Catalunya, m’han demanat que en aquests moments adreci en nom de tots i totes unes breus paraules de comiat al Dr. Andreu Marquès i Martí, monjo del Monestir de Montserrat que ens ha honorat a tots amb la seva amistat i mestratge, malgrat de fet no ens deixi ja que continuarà entre nosaltres vivint una nova etapa en la condició de professor emèrit.
En el meu cas –i en el cas d’alguns altres col·legues aquí presents que vàrem ser-ne alumnes– parlar del P. Marquès significa evocar un mestre entranyable.
Ell, que primerament com a seminarista va cursar la filosofia de caire neoescolàstic al Seminari de Barcelona –ensinistrat en la metafísica general del manual del P. Dezza, SJ–, i que més tard com a novici benedictí prosseguí la formació filosòfica i teològica al Monestir de Montserrat, un cop llicenciat en filosofia a la Universitat de Lovaina, impactat pels vents nous de la fenomenologia i l’hermenèutica, va esdevenir professor d’aquesta casa en el que aleshores era el “departament de filosofia” de la Facultat de Teologia de Catalunya.
És d’aleshores que em vénen a la memòria tants records! Sobretot no oblido les seves classes “d’Introducció a la Filosofia” en els anys 80, així com les lliçons de “Metafísica II” on ens introduïa, per citar tan sols un exemple, en els viaranys de la contracultura i el passotisme, o ens exposava els trets nihilistes del nostre moment cultural.
Amb el pas del temps l’hem vist interessat pels canvis culturals que implica el New Age, el desafiament del budisme, el que hi ha rere els llibres d’autoajuda, l’economicisme, i més darrerament hem pogut constatar gratament el seu gran interès per l’obra de Sant Agustí com a inspirador d’una necessària metafísica existencial per als nostres dies.
Des del primer moment de la nova etapa de l’actual Facultat de Filosofia, on el P. Andreu es va doctorar amb una tesi sobre el racionalisme crític de Hans Albert, ell ha estat el puntal del curs de “Filosofia del Llenguatge i Hermenèutica”, “Qüestions aprofundides de filosofia del llenguatge”, i ha impartit ensems diversos cursos i seminaris de llicència i doctorat.
Avui, dilluns 29 de juny de 2009, reunits en Consell de Facultat, “cal fer-ho i és de justícia” que retem un sentit homenatge a aquest bon monjo que, fidel a la màxima benedictina de l’ora et labora, amb pregonesa ha omplert de saviesa les nostres aules al llarg d’unes quantes dècades.
Tant la sagacitat de les seves intervencions en les reunions de departament com l’agudesa dels seus múltiples articles i llibres publicats, no s’improvisen pas. Són fruit madur d’una llarga caminada i d’una profunda reflexió. Com molt encertadament afirma l’abat emèrit de Montserrat, Dom Cassià M. Just (a.c.s.), l’itinerari del professor Andreu Marquès és “un itinerari laboriós en la recerca d’una lectura de l’experiència cristiana en el context de la modernitat. Un itinerari tenaç en l’anhel de coherència i d’autenticitat, sense pors paralitzadores i alhora amb una adhesió ferma a la persona i al missatge de Jesús” (Pròleg al llibre d’A. MARQUÈS, Comprendre la Paraula, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001 (Saurí, 154), p. 5.).
Acabo: avui li agraïm, estimat P. Andreu, el seu esforç constant per transmetre’ns la importància de comprendre com a tasca del filòsof que, seguint l’aforisme del seu estimat Paul Ricoeur, té en compte que “explicar més és comprendre millor”.
Estimat Dr. Andreu Marquès, com fa la cançó popular, “és l’hora dels adéus” però el cert és que “no és un adéu per sempre tan sols és un adéu-siau” o un “a reveure” car comptem amb vostè per sempre com a professor emèrit d’aquesta estimada Facultat de Filosofia de Catalunya.
Ben unit a totes les mostres de felicitació i d’agraïment ple d’afecte de tots els seus col·legues i deixebles presents avui i aquí.
Sergi Gordo Rodríguez. Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.