(CR) Montserrat també té una mirada sobre la immigració. És la que recull el darrer número de Crit Solidari, el butlletí trimestral de l’Equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. En una conversa amb l’abat Josep Maria Soler, parlen de les conseqüències de la crisi especialment entre les persones immigrades.
L’abat defensa la “tradició cristiana” però recorda que “com a cristians, sabem que tots som fills de Déu i que els immigrants tenen els mateixos drets i deures fonamentals que nosaltres i que és legítim que si en el seu país no troben un nivell de vida just, el busquin en una altra banda”.
En l’àmbit religiós, explica que “el problema aquí el tenim amb el laïcisme, en tant que oposat a les manifestacions religioses externes, no amb la laïcitat” i que, en canvi, “els musulmans més aviat s’estranyen del poc religiosos que som. Un musulmà difícilment s’oposarà a què en una escola hi hagi un pessebre”. També explica que “a les romeries i als grups que vénen ha anat augmentant el nombre de gent immigrada, fonamentalment llatinoamericana o de l’Europa de l’Est, que són de fe cristiana i que es van adherint a les comunitats cristianes, i que van aprenent el català”.
Per l’abat, molts d’aquest immigrants “ens qüestionen la nostra indiferència o la nostra superficialitat a nivell religiós. Tant els de tradició cristiana, que solen viure més la dimensió religiosa que molts de la nostra societat, com els musulmans” i que “ens fan obrir el cap, el pensament i el cor i desvetllen el nostre compromís, quan ens fan veure que més enllà de casa nostra no s’acaba el món, sinó que hi ha altres necessitats i persones”.
Aquesta visió positiva de la immigració per les comunitats cristianes l’exemplifica amb el fet que “alguns s’han fet seu Montserrat, com els filipins. Fins i tot tenim un noi de l’Escolania de pares filipins. Per altra banda, en el recinte del Santuari augmenta la presència de magribins que senzillament vénen a passejar els dies de festa, o els diumenges a la tarda, com un moment d’esplai, en un ambient familiar. És una forma de fer-se seu Montserrat. De fet, entre els treballadors del santuari, n’hi ha uns quants de musulmans, de llatinoamericans, de l’Europa de l’Est, i molt bé”.
L’abat Soler diu que “al costat d’aquestes experiències positives, detecto una mica més de prevenció, de prejudici en relació a alguns col·lectius, com els romanesos o els magribins” però alhora destaca la bona relació de Montserrat amb altres esglésies cristianes com la comunitat copta de Cervera o amb els ortodoxes romanesos i ucraïnesos. També explica la relació amb les comunitats musulmanes a través del DIM (Diàleg Interreligiós Monàstic) i el contacte freqüent amb el Consell Islàmic de Catalunya i amb altres grups.
La conversa sencera amb l’abat de Montserrat publicada a Crit Solidari la podeu llegir al bloc de L’Agulla.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.