(Ramon Bassas - CR) El set de juliol, conegut arreu del món per la festa de Sant Fermí, patró de Pamplona, potser passa desapercebuda la festa patronal de La Seu d'Urgell i de la Vall d'Àneu, dedicada a sant Ot, un bisbe d'Urgell del segle XI i XII nascut a Sort i mort a Gerri, on s'hi conserva el sepulcre. El seu immediat successor el feu sant i el seu darrer successor, l'Arquebisbe Joan-Enric Vives, celebrarà la missa avui dissabte a les 7 de la tarda a la Catedral de Santa Maria d'Urgell a La Seu, junt amb d'altres sacerdots i amb la participació del cor parroquial.
És tradicional que, en acabat la missa, i abans de ballar sardanes que enguany interpretarà La Principal de Berga davant mateix de la catedral, a la plaça dels Oms, s'hi reparteixi la "coca de sant Ot" i vi de missa. De fet, aquest és pràcticament l'únic esdeveniment que es fa en la celebració d'aquest patronatge. L'Alcalde de la ciutat, Albert Batalla, ho explicava al seu bloc, dient que "fa molts anys, la Seu celebrava la festa major coincidint amb la festivitat de Sant Ot, però ja fa unes dècades que es va decidir canviar de dates, situant la festa major el darrer diumenge d’agost".
"Aquest fet", continuava Batalla, "va provocar que la celebració del 7 del 7 anés perdent força i tradició a la ciutat fins al punt que durant molts anys, Sant Ot s’ha caracteritzat a la Seu per una celebració litúrgica i per un èxode d’urgellencs i urgellenques cap a la platja per aprofitar un festiu del mes de juliol". En qualsevol cas, d'uns enys ençà s'ha volgut recuperar com a festa local per resoldre el que l'Alcalde en diu "la mala consciència per aquesta inèrcia desertora que, entre cometes, feia el salt a Sant Ot", de manera que de mica en mica va configurant-se un programa d'actes "digna de la festa d’un patró", segons la primera autoritat.
La devoció a sant Ot a La Seu d'Urgell, ve de lluny, en reconeixement a la seva tasca episcopal i, molt especialment, perquè bastí la catedral de Santa Maria d’Urgell, l’única catedral romànica de Catalunya i un dels elements arquitectònics més importants de Catalunya. De fet, era la quarta que s'hi construïa, sobre una tercera que sant Ot mayeix qualificava de "quasi ruïnosa". Els seus goigs els podreu trobar aquí. També havia donat nom a un dels primers gegants de La Seu, al segle XIX, que ballava per la festa, i que fou recuperat el 2005.
Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.