Vés al contingut
Catalunya Religió

(Manel Carrera - Festes.org) La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d’aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.

Les cercaviles de cultura popular

Actualment, la festa major de Vilanova i la Geltrú, pot dividir-se en dos tipus d’actes: els d'arrel tradicional, continuadores del Vot de Poble, i la resta, que s'han anat afegint amb els anys i que l'han convertida en una veritable Festa Major.

Les activitats d'arrel tradicional estan centrades en les cercaviles dels dies 4, 5 i 6 d’agost en les que participen tots els elements de cultura popular de la vila. En aquests seguicis desfilen bona part dels elements del bestiari festiu vilanoví: les tres Mulasses, el Drac de Vilanova i els Dracs la Geltrú; els gegants Grans i Petits de Vilanova i tots els balls populars que capitanitza l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú: Ball de Cintes, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (colles jove, noies, dones i gran), Ball de Cercolets, la Moixiganga, Ball de Pastorets, Ball de Valencians, Ball de Diables petits, Ball de Nans, Ball de Panderos i Ball d'en Serrallonga.

A diferència d'altres viles, a Vilanova, la Festa Major Infantil no és una rèplica exacta però en petit de la que fan els adults, si no que té entitat pròpia. Així, en la cercavila del dia 6, anomenada Cercavila de l'Imaginari, hi participen els més menuts de la ciutat, que escenifiquen les llegendes i altres històries de Vilanova i el Garraf, a través de diversos balls i coreografies.

L’altra sèrie d’actes de la festa major, que complementen els relacionats amb la renovació del Vot de Poble, són la fira que s'instal·la a la part baixa de la Rambla, els concerts de música de marcat caràcter reivindicatiu i catalanista, els espectacles variats i les exposicions de tot tipus que es desenvolupen en diferents indrets de la vila.

La Capta dels Pabordes

Ara bé, tots aquests actes no serien possibles si el 26 de juliol els Pabordes, organitzadors de la Festa Major escollits d’entre les diverses entitats, no recaptessin els diners necessaris per dur-la a terme. Aquesta tasca ritual finalitza el dia 6 d’agost, quan els Pabordes traspassen públicament els seus poders als nous membres escollits per gestionar i executar la festa major de l’any vinent.

El Vot de Vila


Un dels actes més esperats de la celebració és la renovació del vot a la Mare de Déu de les Neus, que té lloc el 5 d’agost. Aquest dia, la Mare de Déu de les Neus, una gran imatge de Maria que porta un nen que duu a la mà un raïm -símbol dels lligams que la ciutat té amb la vinya i el vi- reviu amb tot l’esplendor.

La celebració comença a l'alba amb les matinades pels carrers de Vilanova, la Cercavila d'Anada a Ofici i seguidament, a l'Església de Sant Antoni, el tradicional Ofici de Festa Major, amb la presència dels gegants i altres grups de cultura popular, que actuen dins l'església. Un cop finalitzat l'ofici hi ha el Cercavila de Sortida d'Ofici, que va de l'església a l'interior de l'ajuntament, i l'exhibició castellera, que es fa a la plaça de la Vila. Al vespre té lloc la Cercavila del Vot del Poble (ara en sentit contrari, de l'ajuntament a l'església) i que inclou la lectura de la Renovació del Vot del Poble i el llançament d'un petit Castell de Focs d'artifici. La Diada de la Mare de Déu de les Neus finalitza amb les Sardanes i el Ball de Festa Major.

Costums de la festa major vilanovina

Alguns dels costums i tradicions de la Festa Major vilanovina són el vestir de rigorós blanc (en homenatge a les neus de la patrona), la felicitació de totes les noies que es diuen Neus al municipi (més de tres-centes), l'entrega del xumet que els més menuts fan a les tres Mulasses (la Boja, la Presumida i la petita Cabreta) i l'ús decoratiu d'alfàbrega (planta que és en el seu moment de màxim esplendor) per tal de contagiar l'esperit festiu a través del seu suggestiu perfum.



Vegeu Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran
Text i fotografia: Manel Carrera i Escud. Font: http://www.festes.org

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.