(Ramon Bassas - CR) L'origen religiós de la festa que cada any celebra durant força dies el carrer de Gurb de Vic, cal anar a trobar-lo lluny, almenys cap al segle XV, a la devoció per sant Albert dels frares carmelitans, antigament presents al barri, la vinculació d'aquesta devoció amb l'aigua (com moltes altres devocions com hem pogut comprovar en aquestes cròniques d'estiu) i l'experiència de la malura contra la qual el sant protegia.
Segons el portal Festes.org, "no va ser fins molt més tard, cap a mitjans del segle XIX, que arran d’una greu epidèmia que amenaçava el barri, que la festa es popularitzà més. Aquell any, el 1850, els veïns s’acolliren a la protecció del sant anant a cercar l’aigua beneïda per ell i, d’aquesta manera, es van poder salvar de la mort. És a partir d’aleshores que el barri li decideix dedicar unes grans festes i que es començà a tenir constància escrita de la presència del Carquinyoli, un ninot prim i escanyolit, fet de roba, que representava l’epidèmia vençuda, que es passejava en una concorreguda processó pels carrers del barri i que es cremava el darrer dia per recrear la victòria sobre la plaga".
Diu Toni Coromina en un article a El Ter que "primer es tractava d’un personatge desproporcionat, molt sec i prim; però amb els anys va anar agafant altres formes i significats. Les darreres dècades, cada any, el Carquinyoli pren la fesomia d’un personatge famós, un artista, un polític o una personalitat mediàtica, destacant, per exemple, Ruiz-Mateos, Mario Conde o, més recentment, el mític músic Chiquilicuatre".
Per la seva banda, el finat polític vigatà Jaume Portell, en narrar els fets ocorreguts amb l'aigua beneïda, diu que "aquest remei, sigui com sigui, va fer que gairebé no es produïssin morts en el barri. La gent, va atribuïr aquesta gràcia a Sant Albert i una vegada passada l'epidèmia es va voler significar aquesta amb un ninot grotesc, que era passejat pel barri el dia del Sant (el 7 d'Agost, aniversari de la seva mort) enmig de la gresca de tothom que així celebrava l'acabament de les penúries passades". Aquests dies també es conserva encara en algunes famílies la tradició de fer-se beneir càntirs d'aigua, com fan altres festes catalanes en aquestes dates.
L'estudiós Joaquim Arimany recorda que aquesta festa " remet a la presencia del convent carmelità construït, des de 1418 fins a 1507, fora muralles de la ciutat". Aclareix que "la imatge venerada és la de sant Albert de Sicília o de Trapani que va morir a la ciutat italiana de Messina el 1307. L’any 1457 va ser beatificat i canonitzat el 1476". I conclou que "la condició de carmelita el va fer objecte de culte a tot l’orde i en va promoure entre el seus símbols més preuats".Al número 9 del carrer del Gurb hi hauna capelleta de sant Albert, la forma del qual recorda a l’estil gòtic flamíger i té com a curiositat la seva doble dedicació: a sant Albert i a la Mare de Déu del Carme.
El dia de la festa de Sant Albert, demà dimarts dia 7, els veïns es desperten amb una tronada que dóna pas a diversos actes infantila. Al vespre una cercavila, encapçalada pel penó del sant i una comitiva formada pels gegants i caparruts del barri es dirigeix fins a l’Església del Carme, on té lloc l'ofici solemne que acaba amb el cant dels goigs de Sant Albert. Acabada la missa s’acompanya el Sant fins al seu altar i seguidament es fa la ballada dels gegants davant el balcó del pendonista. La festa acaba amb el tradicional Ball de Gala. Els altres dies de la festa compten també amb actes religiosos, com la missa en sufragi dels veïns i devots que han mort durant l'any.
Enguany, l’arribada del Carquinyoli, fou el divendres passat 3 d'agost, amb una cercavila pels carrers del Barri del carrer de Gurb amb els gegants i els caparruts acompanyats per diverses formacions musicals, que es dirigí fins a l’estació de trens per anar a rebre el Carquinyoli. Des d’allà la comitiva conduí el Carquinyoli fins a una carrossa on aquest hi va al darrere i va seguint una rua encapçalada per les formacions musicals. Una vegada al balcó, el Carquinyoli realitzà un discurs i a continuació es feren les cantades tradicionals. El dia abans, hi hagué el pregó, a càrrec de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. La programació presenta un munt d’activitats, que s’allargaran fins al dia 10, i que començaren amb una capta general i una recollida de boix a finals de juliol.
L'Ajuntament de Vic va declarar el Carquinyoli festa d'interès local i va demanar a la Generalitat que en el futur passi a considerar-la festa d'interès nacional.
Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran
Foto: J.M.Costa
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.