(Abadía de Montserrat) L'abat Josep M. Soler va predicar una missa en ocasió de la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. A continuació, alguns paràgrafs destacats:
“...Perquè la lluita entre l’Esperit del Mal i els cristians continua als nostres dies. En aquest sentit, podem dir que la solemnitat d’avui ens ajuda a trobar el sentit cristià de la història humana, amb les seves lluites i els seus dolors.
La resurrecció de Jesucrist, ja ha inaugurat la nova era del Regne de Déu; la gràcia del Messies és present en els creients i els mou a treballar pel bé i per la justícia; l’Esperit actua en el món; l’Església continua la seva missió d’anunciar l’Evangeli i d’engendrar nous fills de Déu,... Però encara no ha arribat la plenitud final.
Mentre no arribi, els cristians hem de continuar el combat espiritual contra el pecat i la manca d’esperit evangèlic per anar transformant el nostre interior segons Déu. Hem d’anar lluitant i treballant, també, per un món més just i fratern, sabent que el nostre testimoniatge cristià no serà compartit per tothom, perquè defensem uns valors, una visió de l’ésser humà i un projecte de solidaritat i de justícia que són contraris a altres visions i a molts interessos que volen dominar la societat, que volen imposar maneres de fer i volen controlar l’economia. Potser no serem atacats de front, però si desacreditats o ridiculitzats. El drac, l’Esperit del Mal, continua volent devorar el missatge de Jesús i el Messies que l’Església posa constantment al món (...)
L’actitud que escau a aquesta realitat que ens toca de viure és la perseverança i el treball indefallent per construir un món millor, envigorits per l’esperança pasqual i per la realització que en contemplem en Maria.
Als nostres dies, estem veient quins són els resultats de voler crear una societat sense la dimensió espiritual, sense Déu i sense els principis ètics que han sustentat el pensament occidental nodrit per la tradició cristiana. Oblidant Déu i deixant de banda aquests principis, s’ha creat una situació que comporta una immensa buidor de l’ànima. Hem vist, també, que l’economia funcionava “com un interminable canibalisme d’egoismes i d’interessos”; per dir-ho amb paraules recents d’un pensador (cf. Gabriel Magalhães, La partícula espiritual, a La Vanguardia, 30.7.2012, p. 18). La lògica dels mercats financers, amb la follia de la seva especulació, ha tingut i té repercussions feixugues sobre les famílies i sobre les classes socials més dèbils; ha crescut l’atur i ha augmentat el nombre dels qui viuen sota el llindar de la pobresa, amb la corresponent situació injusta i angoixant i la marginació creixent.
Augmenta la desconfiança en els polítics, pels abusos d’uns i per una gestió molt qüestionada d’altres. Augmenta la desconfiança en la banca i en les altres institucions financeres. Alguns pilars fonamentals de la societat trontollen. Cal, doncs, aportar noves actituds en la vida pública que superin una visió purament materialista i utilitarista de la realitat. I cal, també, redescobrir la dimensió espiritual que nodreix l’ètica de la persona i de la societat.
L’Assumpció de Santa Maria, que celebrem avui, ens descobreix quin és l’horitzó de la nostra existència, quina és la grandesa de cada ésser humà. Som homes i dones portadors d’una força espiritual, cridats a una plenitud que s’inicia en aquesta vida però que no arribarà al seu ple desplegament fins que no arribem a la vida futura. Ara, hem de viure des de l’amor la relació amb Déu i la transformació de les realitats terrenes i obrir-nos a la realitat futura, eterna, on regna la plenitud de l’amor. D’aquí podem treure la llum i la força per viure amb joia i amb esperança el present”.
